La retirada de Parolin va ser clau per a l'elecció de Lleó XIV com a Papa

Un "pas enrere" del secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, i el suport dels cardenals del sud del món, haurien estat decisius perquè el nord-americà Robert Prevost aconseguís els dos terços dels vots necessaris per a ser triat Papa.

Així, 'Il Messaggero' assenyala que Parolin va fer un "pas enrere (traït pels italians)" i va fer que el seu bloc de vots convergissin en Prevost.

En la mateixa línia 'Il Corriere della Sera' apunta que Parolin portava "avantatge" en el primer escrutini però que "en poques hores" les votacions van donar la volta, inclinant-se cap a l'estatunidenc.

Mentrestant, 'La Repubblica' indica que els vots "transversals" i el "sí dels bergoglianos moderats" ha portat al fet que "els italians tornin a ser derrotats".

Per part seva, 'La Stampa' afirma que, mentre "l'Església italiana perd", en estar "dividida en massa candidats", Prevost venç "impulsat pels estatunidencs i els cardenals del Sud del món".

Per part seva,'il Giornale' assenyala que Parolin es va quedar sense els vots d'Àfrica i Àsia i assenyala l'activisme del cardenal arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, al qual assenyala com a "veritable faedor de reis". Concretament, apunta que el secretari d'Estat va entrar amb un paquet de 40-50 vots i durant la primera votació ja es va descobrir que Prevost havia captat molts vots ocults. En aquest sentit, assegura que els 'bergoglianos' es van presentar dividits i no van aconseguir proposar una alternativa.