El CIS arriba al Congrés: què es vota en la Cambra en aquest 13 de maig?

El PP va presentar diverses propostes per a reformar la llei que regula el Centre de Recerques Sociològiques

|
Catalunyapress congrcis
Muntatge fet amb Canva Pro usant fotos d'Europa Press

 

El Ple del Congrés debatrà i votarà aquest dimarts 13 de maig la presa en consideració de la proposta del PP per a reformar la llei que regula el Centre de Recerques Sociològiques (#CIS) amb la finalitat de garantir que la seva Presidència recaigui en una persona sense antecedents polítics i que sigui triat per majoria en el Congrés, i també per a posar fi a les seves estimacions de vot i les seves enquestes electorals en campanya.

Segons els populars, en aquests anys de presidència del sociòleg socialista José Félix Tezanos, que va saltar de Ferraz a l'organisme públic, el prestigi del CIS s'ha vist "erosionat" pel "abandó de la seva independència" i això ha generat una "enorme desafecció" entre la societat sobre les seves prediccions.

"És necessària una reforma que retorni la confiança entre la societat espanyola, el prestigi a la institució i que reforci els mecanismes que garanteixin la seva independència i neutralitat", justifiquen des del PP.

 

Sense "vincles partidistes"

Per a això, proposen modificar l'article 10 de la norma perquè, en primer lloc, la presidència del CIS només pugui ser ocupada per un catedràtic o professional de reconegut prestigi de l'àmbit de la sociologia o les ciències polítiques que no hagi estat vinculat a cap partit polític en els últims cinc anys.

Així mateix, advoquen perquè el nomenament del president d'aquest òrgan no recaigui únicament en el Consell de Ministres sinó que el candidat proposat pel Ministre de Presidència passi per la Comissió corresponent del Congrés per a sotmetre a un examen d'idoneïtat sent necessària la majoria absoluta per a obtenir-la.

Aquest procés es repetiria també amb els membres del Consell Assessor modificant l'article 11 de la norma on també volen incloure que en els estudis de caràcter polític o electoral s'incloguin com a fixes una part de preguntes i opcions de respostes per a cadascun d'aquests estudis periòdics, independentment de les qüestions d'actualitat que es puguin afegir.

D'altra banda, en relació amb l'actuació de l'organisme en períodes electorals, els 'populars' volen que posar fi a les enquestes de caràcter electoral durant el període de campanya.

 

Sense ingerències

Actualment, el CIS publica un estudi electoral previ als 15 dies de campanya i un segon sondejo flaix una setmana abans de la jornada electoral, respectant la prohibició legal de difondre que es publiquin enquestes en els sis últims dies.

No obstant això, des del PP volen que no es pugui realitzar "cap enquesta" de caràcter electoral durant el període de durada d'una campanya electoral referida a l'àmbit territorial del procés electoral de què es tracti.

I en el cas que sí que es dugui a terme alguna enquesta de caràcter electoral a nivell nacional que coincideixi amb un procés electoral en marxa, el CIS exclogui d'aquesta enquesta les dades corresponents a l'àmbit territorial que es trobi en procés electoral obert durant el període de campanya electoral d'aquest.

Però, a més, volen que en aquells estudis en els quals s'inclogui la intenció de vot dels enquestats, el CIS no realitzin ni estimació de vot ni projecció d'escons que obtindria cada partit polític.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA