Cop rere cop: el PSOE acumula ja 108 derrotes parlamentàries en només 17 mesos

En només un any i mig de legislatura, el Govern de coalició liderat per Pedro Sánchez ha encaixat 108 derrotes parlamentàries, una xifra inèdita que reflecteix la creixent fragilitat de la seva majoria al Congrés. Aquesta setmana ha tancat amb tres noves votacions perdudes: una llei, una moció i un tractat internacional.

El passat dimarts, el PSOE no va aconseguir frenar la presa en consideració d'una proposició de llei del PP per reformar el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), recolzada pel PP, Vox i Junts. Dos dies després, va veure com el Congrés aprovava una moció popular sobre seguretat energètica, malgrat el vot en contra de l'Executiu. A més, el Ple també va tombar el tractat hispanofrancès que el PP té recorregut davant el Tribunal Constitucional.

La setmana anterior ja havia sofert altres dues derrotes rellevants: una moció econòmica del PP que instava el Govern a presentar els Pressupostos Generals de l'Estat de 2025 i els objectius d'estabilitat, amb els vots a favor de ERC i Podemos.

Des de l'inici de la legislatura, el PSOE ha perdut votacions clau com tres decrets lleis, la llei de creació de l'Agència Estatal de Salut Pública, i fins a quatre proposicions pròpies, entre elles la de lluita contra la prostitució, la reforma de la llei d'Extranjería, la del testament vital i una llei de vivenda pactada amb el PNV. Al maig de 2024, l'Executiu fins i tot va retirar la seva reforma de la Llei de Sòl davant la falta de suports.

A això s'afegeix que no ha pogut bloquejar lleis impulsades pels seus socis, com Sumar, que va aconseguir que es tramiti una norma per atorgar la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts sota administració espanyola, malgrat l'oposició del PSOE. També ha sofert la reprovació de dos ministres: Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Óscar Puente (Transports).

La primera gran derrota d'aquesta legislatura va tenir lloc el 10 de gener de 2024, quan Podemos i Junts van tombar un decret de Yolanda Díaz sobre el subsidi per aturats. Des d'aleshores, els revessos no han cessat: el fre a la Llei d'Amnistia, més reprovacions i mocions aprovades gràcies a l'abstenció o suport d'antics aliats com ERC, Junts o el PNV.

L'oposició, especialment el PP, ha explotat al màxim la debilitat parlamentària del Govern presentant votacions punt per punt, estratègia que ha facilitat més derrotes, fins i tot en temes sensibles com el Sàhara Occidental, les relacions amb Marroc o les sancions a Veneçuela.

El rècord absolut de derrotes en un sol dia va arribar el 19 de desembre de 2024, amb 23 votacions perdudes: des d'esmenes a la Llei contra el Desperdici Alimentari fins a mesures fiscals incloses en la llei de l'impost europeu a les multinacionals.

Una altra data negra per a l'Executiu va ser el 22 de gener de 2025, quan va perdre dos decrets fonamentals, un sobre gravar les energètiques i un altre, el denominat decret 'òmnibus', que incloïa mesures tan sensibles com la revalorització de les pensions, ajudes al transport públic i la prohibició de talls de subministraments a persones vulnerables.

Amb aquests números, el PSOE es veu obligat a afrontar una legislatura marcada per la inestabilitat, amb un Parlament on cada votació pot convertir-se en una nova derrota.