El PP ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC) on sol·licita que paralitzi la tramitació del seu recurs contra l’amnistia, la resolució del qual està prevista per al Ple que començarà el 24 de juny, fins que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals espanyols sobre aquesta llei.
La petició del PP, que ha avançat El Mundo i han confirmat fonts jurídiques a Europa Press, suposaria frenar la que s’espera que sigui la primera sentència sobre la llei d’amnistia i que marqui el camí per als altres recursos i qüestions formulades al TC contra aquesta norma jurídica.
Els populars segueixen així la línia dels tres magistrats del TC —Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, tots emmarcats en l’ala conservadora de la cort de garanties—, que van dirigir un escrit al Ple demanant ajornar aquesta primera resolució fins que el TJUE es pronunciï o que el mateix Constitucional acudeixi al TJUE i esperi la resposta.
Tanmateix, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ho va rebutjar explicant que no tenia sentit separar el debat sobre l’encaix de l’amnistia en el dret comunitari del debat sobre la pròpia constitucionalitat de la llei, ja que tot això formava part de la deliberació a celebrar.
No alterarà el calendari
Fonts jurídiques avancen que, si bé aquest escrit requerirà un mínim tràmit processal, en procedir del mateix recurrent, no alterarà el calendari previst per a la primera sentència sobre la llei d’amnistia.
Segons les fonts consultades, en el primer Ple de juny, que està previst que comenci el 10 de juny, la magistrada ponent, la progressista Inmaculada Montalbán, repartirà l’esborrany de sentència als seus companys explicant-ne el contingut. No obstant això, el debat de fons es produirà en el següent Ple, que arrencarà el 24 de juny i se centrarà de manera monogràfica en l’amnistia.
Aquesta primera sentència respondrà al recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, però servirà de guia per a les altres impugnacions contra aquesta llei, ja que el dels populars s’adreça contra tot el text.
Després d’aquest assumpte, es resoldran els altres recursos d’inconstitucionalitat, presentats pels governs i assemblees de les comunitats autònomes on governa el PP i per l’Executiu del socialista Emiliano García Page. A continuació, s’abordaran les qüestions d’inconstitucionalitat, formulades pel Tribunal Suprem (TS), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i per l’Audiència Provincial de Madrid.
En darrer lloc, el Constitucional respondrà als recursos d’empara, que fins ara han registrat l’exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, condemnats pel referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017.
Un calendari que, segons les esmentades fonts, s’allargarà fins a l’any vinent, i això sense tenir en compte que podrien arribar més assumptes, entre ells el recurs d’empara de l’expresident català Carles Puigdemont, que no podrà acudir al TC fins que conclogui el seu recorregut al TS, que encara ha de respondre a l’incident de nul·litat que va presentar contra la decisió del tribunal suprem de no amnistiar-li la malversació del ‘procés’.
Escriu el teu comentari