Gir de guió! Es retira el vot per oficialitzar el català, basc i gallec a la Unió Europea

Espanya s'ha vist forçada a renunciar a la petició de sotmetre a votació aquest dimarts la seva proposta per reconèixer el català, basc i gallec com a llengües oficials de la UE, després que diverses delegacions insistissin que és prematur pronunciar sobre un assumpte sobre el qual a penes s'ha debatut i sobre el qual persisteixen seriosos dubtes sobre el seu encaix legal i impacte econòmic i pràctic.

La presidència de torn que aquest semestre ocupa Polònia ha pres la iniciativa de plantejar "posposar la discussió", segons han informat a Europa Press diferents fonts diplomàtiques.

El punt figurava en l'agenda "per adopció" a petició del Govern, que en les últimes setmanes va intensificar els seus contactes amb les capitals per defensar l'oficialitat de les tres llengües cooficials a partir de gener de 2027, però assumint el cost total que en el cas de la resta d'idiomes assumeix la UE i introduint una derogació immediata per a una implementació parcial que exclogués la traducció del gruix de la legislació comunitària.

No obstant això, després d'obrir el debat el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, diverses delegacions han pres la paraula per demanar a Espanya que fes marxa enrere en la votació, per a poder continuar discutint més endavant, tenint en compte que continua havent-hi dubtes legals, econòmiques i pràctiques "sense resoldre", segons fonts europees.

De fet, ja en les declaracions a la premsa a la seva arribada a la reunió a Brussel·les, diversos ministres ja van apuntar els seus dubtes sobre la idoneïtat de votar de manera prematura un assumpte sobre el qual a penes s'ha discutit a 27 i respecte al que persisteixen dubtes, fins i tot dels serveis legals del Consell.

Entre ells, el ministre d'Assumptes Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha confiat a no haver de votar i comanda prendre "molt de debò" un tema que, al seu judici, encara no està "madur"; mentre que les seves col·legues austríaca, Claudia Plakolm, i sueca, Jessica Rosencrantz, han apuntat els dubtes legals i financers.

Salvador Illa: "Estem més a prop"

Tot i la notícia adversa, des del Japó ha arribat la reacció del president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha assegurat que "estem més a prop" d'aconseguir l'oficialitat.

Ha recordat que Catalunya és "tremendament europeista" i ha remarcat que les tres llengües són "patrimoni d'Europa", i que quan el reconeixement sigui una realitat serà "un avenç per a europa".

Illa ha assenyalat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui ha acusat de treballar per evitar "el reconeixement de la seva pròpia llengua".

Tot i això, ha admès que "no hi havia la unanimitat necessària", de forma que no calia "anar a buscar una decisió que no hauria prosperat" i ha demanat "més temps per madurar la decisió".

"Estic a disposició i plenament implicat (en aconseguir l'oficialitat)", ha afegit el president, lloant la feina "seriosa" que ha fet el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. De la mateixa manera, a preguntes de la premsa, ha dit que Pedro Sánchez també "està fent el que ha de fer".