XXVIII Conferència de Presidents: normalitat i cordialitat en la recepció en el Palau de Pedralbes

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, acompanyats pel delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, han rebut en un ambient de normalitat i cordialitat a tots els presidents autonòmics abans de l'inici de la conferència que se celebra en el Palau de Pedralbes a Barcelona 

|
Conferencia de presidentes
Foto de família de les autoritats assistents a la XXVIII Conferència de Presidents, a Palau de Pedralbes de Barcelona, a 6 de juny de 2025, a Barcelona. Signatura: David Zorrakino / Europa Press

 

(I-D) El ministro de Política Territorial, Ángel Víctor Torres y el presidente de la Generalitat de Cataluña, Salvor Illa, que recibe a la presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a su llegada a la XXVIII Conferencia de Presidentes, en Pal
Un dels moments més esperats era la primera presa de contacte entre el President Salvador Illa i la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Diaz Ayuso . Uns segons on Illa ha sonreido a Ayuso  en un clima tranquil/ Signatura: David Zorrakino / Europa Press EuropaPress

El primer a ser rebut ha estat el president de La Rioja, Gonzalo Capellán, i al del Ceuta, Juan Jesús Vivas, el més matiners entre els presidents autonòmics. 

Posteriorment, han acudit el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco; el de Canàries, Fernando Clavijo, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; el de Melilla, Juan José Imbroda; la de Balears, Marga Prohens; la de Navarra, María Chivite, i el de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón.

També ha acudit a la cita el president d'Andalusia, Juanma Moreno; el Castella -La Manxa, Emiliano García Page; el de Múrcia, Fernando López Miras; la d'Extremadura, María Guardiola; el de Galícia, Alfonso Rueda; el d'Aragó, Jorge Azcón; el d'Astúries, Adrián Barbón; el lehendakari, Imanol Pradales, i la de Cantàbria, Maria José Saénz de Buruaga.

Posteriorment, han arribat al Palau de Pedralbes la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen.

A més, a la conferència participaran el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños; el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports i portaveu del Govern, Pilar Alegría, i la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez.

També estaran presents la ministra de Sanitat, Mónica García; el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy; la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; i la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, i el president del Senat, Pedro Rollán, també han acudit a la cita, i l'últim a arribar ha estat el president del Govern, Pedro Sánchez, que l'ha fet pocs minuts abans de les 9.00 hores.

Un clima distés marca l'inici de la celebració d'aquesta reunió estatal

En la recepció als presidents autonòmics, s'ha pogut intercanvio d'impressions entre els presents abans del posat per a la foto oficial. Entre els grupitos que s'han format s'ha pogut veure a Torres i Illa intercanviant impressions, tapar la boca per a evitar una lectura de llavis. 

També s'ha vist a Ayuso, Prohens i Page intercanviant unes paraules en una conversa en grup.

 

Clavijo "no espera massa" de la Conferència de Presidents i posarà el focus en la crisi migratòria

Clavijo
El president de Canàries, Fernando Clavijo, ofereix declaracions als mitjans durant una  jornada 'Data: 05/06/2025.Signatura: Jesús Hellín / Europa Press

 

El president de Canàries, Fernando Clavijo,  durant una entrevista aquest divendres en 'TVE', ha volgut deixar clar que  "no espera massa"  d'aquesta XXVIII Conferència de Presidents  però, encara així, tractarà de posar el focus en la crisi migratòria que sofreixen les Illes Canàries i reclamarà tant al Govern central com als seus homòlegs que actuïn.

El president canari ha reconegut que "no espera massa" de la reunió d'aquest divendres amb els seus homòlegs autonòmics perquè considera que "no hi ha un context polític favorable" per a arribar a acords.

Encara així, aprofitarà la seva intervenció per a tractar de posar en qüestió la matèria migratòria i per a recordar als presidents autonòmics que "ja hi ha" un decret llei convalidat per a abordar la crisi migratòria que afronten les Illes Canàries amb els menors migrants no acompanyats i, per tant, que "no continuïn dilatant amb estratègies jurídiques l'aplicació d'aquesta norma" i comencin "a donar sortida a aquests nens".

Quant a l'Executiu central, Clavijo vol aprofitar per a traslladar-los que "ja els val" perquè, al seu judici, "no té sentit" que hagin hagut d'arribar a demandar al Govern davant el Tribunal Suprem per aquest assumpte.

Cal aconseguir acords

El líder de Coalició Canària ha estat preguntat per l'actual sistema de finançament autonòmic, Clavijo reconeix que les comunitats autonòmiques estan "infrafinançades", però creu que el problema resideix en què per a modificar el sistema de finançament s'ha de fer un treball entre "tots".

"Si no es fa amb un clima d'enteniment i amb sentit comú, difícilment aconseguirem cap acord i serà un objecte més de batalla política i totalment estèril", ha incidit.

Per això, ha animat a canviar "una miqueta el registre" i ser conscients que tots "tenen l'obligació d'aportar solucions" per a poder resoldre els problemes de la ciutadania.

Finalment, quant a la proposta que presentarà el Govern en matèria d'habitatge durant aquesta trobada, Clavijo ja ha avançat que comparteix la proposta i que de fet creï que es "queda tala" perquè, al seu judici, això no és una qüestió de posar diners públics per a construir habitatge públic. "Crec que la llei d'habitatge cal derogar-la, ha aconseguit l'efecte contrari del que buscava", ha assegurat.

Illa parlarà "amb tota naturalitat" en català en la Conferència de Presidents

Archivo - El presidente de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, durante una rueda de prensa, a 29 de abril de 2025, en Barcelona, Cataluña (España)
Foto d'Arxiu EuropaPress - El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, durant una roda de premsa, a 29 d'abril de 2025, a Barcelona, Catalunya (Espanya)

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat que parlarà "amb tota naturalitat" en català en la Conferència de Presidents d'aquest divendres a Barcelona.

"Jo parlaré amb tota naturalitat, amb la llengua que utilitzo, que és el català", ha dit en una entrevista d'aquest divendres en Rac1 en preguntar sobre això en la prèvia de la Conferència i després de les paraules d'aquest dijous de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en què va amenaçar de sortir de la trobada si no se li parlava en espanyol.

Illa ha expressat estar, en les seves paraules, més que agraït que, en la primera conferència de presidents autonòmics que es fa a Barcelona des que es va crear aquest òrgan en 2004, es puguin utilitzar les llengües cooficials: "Són una riquesa de tots, i jo m'expressaré naturalment amb la llengua catalana".

En una altra entrevista en La  1 i en referència a l'amenaça d'Ayuso, ha manifestat que no li "cap al cap que ningú pugui sentir molest per això i molt menys aixecar de la taula".

Ha demanat 'seny' i "altura de mires" a tots els assistents perquè, segons ell, hi ha en joc coses molt rellevants i ha reiterat que no li entra al cap es pugui tenir una actitud d'obstrucció i de desprestigi, textualment.

Finançament i immigració

Preguntat per si en la reunió defensarà la seva proposta per a un finançament singular per a Catalunya, ho ha afirmat, ha apuntat que està "oberta a tota el món" i ha demanat un debat, en les seves paraules, serè i constructiu.

"Alguns, almenys fins ara, judican més les propostes per qui les fa, que no pel contingut d'aquestes", ha lamentat, i ha recordat que en els set anys de Pedro Sánchez al capdavant del govern d'Espanya s'ha finançat a les comunitats amb, segons ell, 300.000 milions d'euros més que en l'anterior Executiu.

Sobre immigració, ha articulat que es pot fer "molt més" quant a l'acolliment i la integració, però també ha indicat que, al seu judici, hi ha recordar que a Espanya hi ha un marc de convivència que s'ha de respectar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA