Mazón demana eleccions generals a Sánchez mentre els valencians clamen per la seva dimissió

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha exigit aquest divendres al president del Govern, Pedro Sánchez, la convocatòria d’eleccions generals. Ho ha fet durant la Conferència de Presidents celebrada a Barcelona, al·legant que la Comunitat Valenciana viu una situació “inèdita” després de la DANA del 29 d’octubre, la manca de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i l’urgència “d’accelerar” la reconstrucció de les zones afectades per la riuada.

Mazón ha reclamat “una nova majoria” que aprovi uns PGE, un pla d’infraestructures i que doni “seguretat per accelerar” la recuperació. “La majoria que sosté el Govern d’Espanya no ha estat capaç de treure endavant els seus comptes mentre que el nostre Consell, governant en minoria, ha aprovat uns pressupostos”, ha reivindicat.

Tanmateix, aquesta petició es produeix mentre Mazón afronta una creixent pressió social i política per la seva pròpia gestió de la tragèdia que va costar 228 vides humanes a la Comunitat. El passat 29 de maig, més de 15.000 persones van sortir al carrer de València sota el lema “Mazón dimissió”, exigint “responsabilitats penals” i denunciant “la manca de resposta, de coordinació i d’ajuda” del Consell.

“Me’n vaig sense resultats per a la meva terra”

En la seva compareixença davant dels mitjans, Mazón ha lamentat que “no pot seguir així” i que marxen del cim “sense respostes” per part del Govern central: “Me’n vaig sense resultats per a la meva terra”. Ha acusat Moncloa d’arrossegar els peus “en el moment més crític i urgent per a la Comunitat Valenciana”.

“La meva terra viu una situació inèdita. I no puc trobar un mur de manca de resposta, manca de coordinació, manca de treball, manca d’avís, manca ni tan sols de reunir-se per poder avançar”, ha afirmat amb duresa.

Mentrestant, milers demanen la seva sortida

Mentrestant que Mazón exigia a Sánchez eleccions, la ciutadania valenciana exigia la seva, per setena vegada en set mesos. La darrera gran protesta va reunir milers de persones, encapçalades per l’Associació Víctimes Dana 29 octubre 2024, que portaven fotos dels seus éssers estimats morts a la tragèdia. “Els nostres familiars van morir perquè ell no va avisar”, va denunciar la presidenta de l’entitat, Mariló Gradolí, qui va qualificar Mazón d’“okupa al Palau de la Generalitat”.

“Després de set mesos no tenim pau ni justícia”, va lamentar Toñi García, que va perdre el seu marit i la seva filla. “És indignant que ens parli de diners a qui hem perdut éssers humans”.

Les més de 200 entitats convocants van denunciar també la manca d’habitatge per als afectats, la desatenció a 96 centres educatius, la precarització laboral i la construcció en zones inundables sense respectar els informes científics. A més, sindicats com Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS van convocar una vaga general el mateix dia per exigir responsabilitats per la “negligència” del Consell.

Enquestes devastadores per a Mazón

Una recent enquesta de Lápiz Estratégico Consulting per als diaris de Prensa Ibérica confirma que la DANA ha canviat completament el mapa polític valencià. Si avui es celebressin eleccions, el PSPV i Compromís aconseguirien la majoria absoluta amb 51 escons, mentre que el PP de Mazón passaria de 40 a 33 diputats. A més, el 82,5 % dels enquestats suspèn la seva gestió de l’emergència, el 90 % rebutja la seva reelecció i 8 de cada 10 demanen la seva dimissió.

“Bon dia”... i poc més

Preguntat per l’ús de llengües cooficials a la Conferència de Presidents —una polèmica marcada per l’abandonament d’Isabel Díaz Ayuso al sentir euskera—, Mazón ha considerat “una llàstima i una pena” que el debat sigui “pinganillo sí o pinganillo no”. Va rebutjar entrar en la discussió, tot i que va reconèixer que només va fer servir el valencià per dir “bon dia”, argumentant que “la millor manera d’entendre’ns és amb la nostra llengua comuna, el castellà” perquè “es tracta de ser pràctic”.

I va concloure: “No està en joc ni el respecte ni la dignitat ni la identitat de cap dels pobles en aquesta Conferència. El que està en joc és l’habitatge, la reconstrucció, la finançament, la sanitat, l’educació pública. Estem aquí per això”.