Ayuso complica el camí de Feijóo cap a la Moncloa: la impossibilitat de governar amb tots en contra

L'estratègia d'Alberto Núñez Feijóo per presentar-se com a líder moderat i presidencialista torna a topar-se amb un obstacle recurrent: Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha abandonat aquest divendres la reunió de la Conferència de Presidents a Barcelona en senyal de protesta per l'ús de l'euskera i el català durant les intervencions dels seus homòlegs Imanol Pradales (Euskadi) i Salvador Illa (Catalunya).

Ayuso complia així l'amenaça que havia llançat el dia anterior a l'Assemblea de Madrid, on va advertir que no toleraria que es parlés en una altra llengua que no fos el castellà, rebutjant l'ús de pinganillos i qualificant com a "corruptela" l'ús institucional de les llengües cooficials. Mentrestant, companys de partit com el president gallec, Alfonso Rueda, i la balear, Magda Prohens, sí que van fer intervencions parcials en les seves llengües pròpies (gallec i català), en un to integrador i respectuós.

Feijóo, atrapat entre Madrid i la realitat territorial d'Espanya

El gest d'Ayuso torna a tensionar el PP i evidencia la fractura interna entre el seu sector més ultracentralista —encarnat en la líder madrilenya— i el que encara intenta estendre ponts amb les realitats territorials, com el que representava el mateix Feijóo quan era president de Galícia i utilitzava el gallec amb normalitat institucional.

En un país sense majories absolutes, on qualsevol intent de governar passa per negociar amb partits autonòmics com el PNV, Junts o ERC, l'estil d'Ayuso dinamita les possibilitats del PP d'articular una majoria viable al Congrés. I projecta una imatge d'una Espanya rígida, intolerant amb la seva diversitat lingüística i cultural, just el contrari del que requereixen els equilibris parlamentaris actuals.

El PP reaviva la seva guerra contra les llengües cooficials

Ayuso no només s'enfronta a l'esperit de la Conferència —convocada per Pedro Sánchez precisament per reforçar la idea d'una Espanya diversa i multinivell— sinó que reafirma la hostilitat del PP cap a les llengües cooficials tant a l'àmbit nacional com europeu. La seva oposició frontal a l'oficialització del català, l'euskera i el gallec a Brussel·les ja va generar tensions internes, i ara torna a fer-ho a casa.

Lluny de sumar, el seu gest ha reactivat la cohesió del bloc progressista al voltant del PSOE, que ha denunciat la falta de respecte institucional i l'actitud de confrontació de la presidenta madrilenya. La paradoxa és evident: com més radicalitza el seu missatge Ayuso, més s'allunyen del PP els possibles aliats parlamentaris que necessitarien per a una futura investidura.

La imatge d'una Espanya que no suma

Les imatges d'Ayuso abandonant els presidents autonòmics per parlar en la seva llengua oficial ja recorren els mitjans i les xarxes. I plantegen una pregunta clau: Pot algú arribar a governar Espanya sense entendre que Espanya no és només Madrid, sinó una realitat plurinacional amb múltiples identitats, llengües i sensibilitats?

Mentrestant, Sánchez segueix traient rendiment d'aquests episodis per reforçar el seu perfil com a líder que aposta per la convivència, la cohesió territorial i el reconeixement de la diversitat cultural del país. Fins i tot el Rei utilitza amb naturalitat el català en les seves intervencions públiques, sense que això li resti institucionalitat.

Feijóo té cada vegada més difícil mantenir l'equilibri entre contentar el seu electorat més centralista i construir una majoria que representi tot el país. I Ayuso, amb la seva particular manera de fer oposició des de dins del PP, no sembla disposada a facilitar-li aquest camí.