Processat pel Suprem per filtrar secrets, el fiscal general es nega a dimitir i augmenta la crisi judicial

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a una situació judicial sense precedents que sacseja l’estructura mateixa del poder judicial espanyol. Processat pel Tribunal Suprem per un delicte greu de revelació de secrets, García Ortiz manté la seva posició sense plantejar-se la dimissió, malgrat la gravetat de l’acusació i l’impacte polític que això comporta. Aquesta situació ha provocat una alarma profunda dins i fora de les institucions, posant en qüestió la confiança en un dels pilars fonamentals de la justícia.

Els fets: una investigació que escalfa fins al Suprem

Tot comença amb una investigació contra Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per presumptes delictes fiscals. Inicialment, el cas estava en mans del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), però el 16 d’octubre, vuit mesos enrere, el Tribunal Suprem va assumir la investigació, i immediatament va processar García Ortiz per presumptes filtracions relacionades amb el cas. No només ell, sinó també Pilar Rodríguez, cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, ha estat imputada pels mateixos delictes, evidenciant una possible xarxa interna d’incompliments.

La polèmica va començar arran d’una nota de premsa emesa per la Fiscalia el 14 de març de 2024, que detallava l’intercanvi de correus electrònics entre la defensa de González Amador i el fiscal encarregat, Julián Salto. Inicialment, el Suprem va descartar que aquesta nota de premsa fos delicte, però la investigació va continuar expandint-se. Es va revisar de nou el comunicat i es van incloure altres filtracions de les diligències de la Fiscalia sobre el cas, així com un correu electrònic enviat el 2 de febrer de 2024, on la defensa s’oferia a reconèixer els delictes fiscals a canvi d’un acord.

El sospitós correu electrònic i la filtració a la premsa

El punt àlgid de l’acusació és la presumpta filtració per part de García Ortiz a un mitjà de comunicació —concretament, la ‘Cadena SER’— d’aquest correu electrònic, considerat subjecte a estrictes criteris de reserva i confidencialitat. Segons el magistrat instructor, Ángel Hurtado, hi ha indicis suficients per presumir que el fiscal general va vulnerar la seva obligació de secret professional, exposant informació sensible que podria haver compromès el bon curs de la investigació i la presumpció d’innocència.

Una crisi institucional amb repercussions polítiques

Aquest procés no només posa en dubte la integritat del màxim responsable del Ministeri Públic, sinó que amenaça de desestabilitzar tot l’entramat judicial i polític. La vinculació del cas amb una figura pròxima a una presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, afegeix una dimensió política que exacerba la tensió pública. Tot això mentre García Ortiz es nega a dimitir, fet que manté la incertesa i la controvèrsia oberta.

La investigació que va començar com una causa ordinària per presumptes delictes fiscals s’ha convertit en un terratrèmol institucional, amb greus repercussions per a la confiança ciutadana en les institucions judicials i per al futur de la Fiscalia General de l’Estat. El procediment judicial està en plena evolució, però el que és clar és que l’ombra de la presumpta corrupció i filtració ha quedat instal·lada en el nucli del sistema judicial espanyol.