Gabriel Rufián (ERC): "Per a intentar arribar a acords, canvio principis"
"És molt millor ser útil que tenir raó"
El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, ha encès el debat dins i fora del seu partit arran d’unes declaracions controvertides en una entrevista a TikTok. Unes paraules que han ressonat amb força tant en cercles polítics com entre la militància republicana. “No vull tenir raó en política, vull ser útil”, afirma el dirigent en un to confessional que molts ja interpreten com una justificació de les cessions que Esquerra ha anat fent en les darreres legislatures.
En una reflexió que ha generat un autèntic terratrèmol intern, Gabriel Rufián admet sense embuts: “Per ser útil, a vegades em toca empassar-me el que considero que són els meus principis”. I ho exemplifica amb un tema especialment sensible dins l’independentisme d’esquerres: l’energia nuclear.
“Estic a favor de les nuclears? No, no hi estic a favor; em semblen un perill. Crec que ningú vol viure en un cementiri nuclear, oi?”, argumenta. Tot seguit, però, assenyala que hi ha “centenars, fins i tot milers de persones que viuen gràcies a la feina a les centrals nuclears del sud de Catalunya”.
Davant d’aquesta contradicció, el dirigent republicà afirma que ha optat per una via pragmàtica: pactar amb el Govern un pla de reconversió abans que es tanquin les nuclears, “perquè aquesta gent tingui una sortida, que tingui una feina l’endemà”.
Tensions internes i acusacions de claudicació
La intervenció de Rufián ha encès les alarmes entre sectors d’ERC que acusen el partit d’abandonar els principis ecologistes i socials que han definit històricament el seu programa. Diversos militants ja han expressat el seu malestar per la que consideren una claudicació davant del realisme polític, sense una alternativa clara ni un calendari concret de transició energètica.
Encara més, quan el mateix portaveu assegura que “el fàcil és la pancarta, el no a les nuclears”, desmarcant-se explícitament de l’activisme tradicional. En un comentari que ha estat interpretat com una crítica velada al moviment ecologista, Rufián recorda com els seus propis amics de la Torre de l’Espanyol li etziben: “Sí, i després què? Em poso a collir olives?”
Realisme polític o deriva ideològica?
L’episodi reobre la fractura latent dins d’Esquerra entre el sector més pragmàtic —centrat en la governabilitat i els pactes amb el PSOE— i aquells que reclamen recuperar un perfil ideològic més nítid. Per a alguns, les paraules de Rufián no són més que la constatació que ERC ha abraçat de ple la política de la resignació, on les línies vermelles es dilueixen en nom de la utilitat institucional.
Mentrestant, el debat ja no només sacseja els passadissos del Congrés, sinó que s’instal·la també a les assemblees locals, en un moment en què Esquerra busca redefinir el seu paper en el mapa polític català després dels darrers retrocessos electorals.
La pregunta que molts es fan és si, en l’intent de ser útils, ERC està perdent allò que la feia reconeixible.
Escriu el teu comentari