Terratrèmol judicial: La Fiscalia acusa el Suprem de fabricar proves contra La Moncloa i defensa García Ortiz

La Fiscalia ha esclatat contra la decisió del magistrat del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, de processar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, per una presumpta revelació de secrets en el cas d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. El Ministeri Públic denuncia greus omissions, manca de proves i una instrucció parcial que, segons el seu parer, vulnera els drets dels investigats.

Un recurs directe i contundent

L’escrit, signat per la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, ha estat presentat directament davant la sala d’apel·lació, saltant així la revisió prèvia de l’instructor. La Fiscalia demana l’arxivament immediat de la causa i l’exoneració de García Ortiz i Rodríguez, al·legant que el jutge Hurtado ha basat la seva decisió en “inferències sense base probatòria” i ha ignorat fets claus coneguts per múltiples fonts.

La filtració, ja coneguda per diversos mitjans

Segons el recurs, abans que el fiscal general tingués accés al correu electrònic del 2 de febrer de 2024 —en què s’evidenciava l’oferta d’un pacte per part de González Amador per reconèixer delictes fiscals—, diversos mitjans ja havien informat sobre l'existència d'aquest oferiment. També la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i periodistes van confirmar que el contingut era de domini públic abans que arribés a mans de García Ortiz.

L’ombra de La Moncloa i les “ordres inexistents”

Sánchez Conde rebutja frontalment que es pugui atribuir al fiscal general una revelació de secrets amb finalitats polítiques. Argumenta que desmentir informacions falses —com la publicada per El Mundo el 13 de març, que atribuïa a la Fiscalia una actuació anòmala per ordres de La Moncloa— no només era pertinent, sinó necessari. Apunta que “no hi ha cap prova” que confirmi ordres des de la presidència del govern ni cap concertació entre García Ortiz i Pilar Rodríguez.

L'Advocacia de l'Estat i altres actors implicats

El recurs recorda que el famós correu electrònic va ser enviat el mateix 2 de febrer també a l’Advocacia de l’Estat i que la cap de la Fiscalia Superior de Madrid, Almudena Lastra, ja tenia coneixement de la seva existència abans que el fiscal general el rebés. De fet, segons la Fiscalia, va ser ella qui va advertir García Ortiz sobre la circulació d’informacions falses.

Dures crítiques a la instrucció del jutge Hurtado

La Fiscalia retreu al magistrat haver actuat amb un “argument reduccionista” al afirmar que només la Fiscalia o l’advocat defensor podien ser la font de la filtració. També denuncia que s’han introduït elements com suposades “indicacions de la presidència del govern” sense oferir als investigats la possibilitat de defensar-se, ni tan sols d’estar degudament informats d’aquestes imputacions.

Una instrucció fora dels marges constitucionals

En paraules literals de Sánchez Conde, “la instrucció de la causa no s’ha ajustat a les garanties processals ni constitucionals que han de presidir-la”. Aquestes paraules, pronunciades des de la cúpula de la Fiscalia, suposen una desautorització directa i insòlita d’un magistrat del Suprem.

Una causa que sacseja les estructures judicials i polítiques

Aquest enfrontament entre la Fiscalia i el magistrat Hurtado arriba en un context polític de màxima tensió, amb el nom d’Isabel Díaz Ayuso envoltat de polèmica i en plena escalada d’acusacions entre institucions. El cas, lluny de tancar-se, obre ara una nova etapa marcada per la confrontació oberta entre el Ministeri Públic i una part de la judicatura, i pot tenir conseqüències profundes tant en l’àmbit judicial com en l’equilibri institucional de l’Estat.