El fiscal general acusa el jutge d'arribar a conclusions "il·lògiques" i "voluntaristes" i demana al Suprem arxivar el cas

El fiscal general de l' Estat, Álvaro García Ortiz , ha recorregut la decisió del magistrat Ángel Hurtado de processar-lo per un presumpte delicte de revelació de secrets contra Alberto González Amador --el nòvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso-- perquè considera que les seves conclusions no només són "il·lògiques" la il·lògiques" del Tribunal Suprem que li corregeixi i arxivi el cas.

En un recurs de 74 pàgines, a què ha tingut accés Europa Press, l'Advocacia de l'Estat --que exerceix la defensa de García Ortiz-- insta a arxivar el cas al·legant que "els fets investigats no són constitutius d'infracció penal" i que tampoc "n'apareix prou justificada la perpetració".

"La versió judicial sustentada (...) incorre en conclusions palesament errònies, il·lògiques o equivocades" en "incloure imputacions que són infundades o voluntaristes", afirma.

Al seu parer, des que la causa comencés al TS, basada en una "inferència temporal", derivada de l'hora en què el fiscal general va rebre la informació sobre els 'emails' que es van intercanviar la defensa de González Amador i Fiscalia, i l'hora que va publicar la Cadena SER, no hi ha hagut "a penes cap novetat" perquè "no hi ha cap novetat".

Entre les "nombroses inferències, sense suport fàctic" que retreu a Hurtado, fa especial esment a les "presumptes indicacions de Presidència del Govern i altres indicacions externes", que s'haurien "canalitzat" a través de l'exassessora de Moncloa Pilar Sánchez Acera, i per les quals l'instructor diu que.

En aquest punt, posa èmfasi que "el document reenviat a les 08:29 hores del 14 de març del 2024 per Sánchez Acera a Juan Lobato --llavors líder dels socialistes madrilenys-- presenta notables diferències respecte al correu electrònic en poder del fiscal general".

"Pretendre apuntalar la responsabilitat penal del fiscal general a partir de l'eventual ús polític o mediàtic d'un document que ja era de domini públic excedeix completament el judici racional d'indicis", retreu l'instructor.

Per contra, assevera que "s'ha obtingut un conjunt de material probatori de descàrrec davant del qual (...) empal·lideix irremissiblement l'escàs aplec incriminatori obtingut".

Per a l'Advocacia, el processament només es recolza en "la mateixa inferència temporal", en un informe de la UCO que no considera rellevants notícies que posarien en relleu que la premsa coneixia les negociacions entre González Amador i Fiscalia abans que García Ortiz i en "el que es pugui inferir" del fet que el fiscal general esborrés els seus xats de Whats.

En aquest sentit, deixa clar que "no ha fet desaparèixer la informació per caprici", sinó per raons "alienes" a les indagacions, per la qual cosa critica Hurtado aquest "retret innecessari". "Si la instrucció no ha aconseguit obtenir les dades del terminal telefònic en produir-se l'esborrat, el meu representat tampoc no s'ha pogut defensar", replica.

GONZÁLEZ AMADOR I EL SEU "ENTORN", VERITABLE ORIGEN DE LA FILTRACIÓ

La defensa parteix de la premissa que els fets pels quals García Ortiz ha estat processat no són delicte perquè la informació que González Amador reivindica com a secret revelat "ja havia estat difosa entre professionals de la informació" abans que arribés a coneixement de García Ortiz.

Es refereix al contingut del correu enviat per Carlos Neira, advocat de González Amador, el 2 de febrer del 2024 a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid ia un advocat de l'Estat per oferir que el seu client reconegués els delictes fiscals pels quals se li investigava a canvi de pactar.

"Ta difusió es va produir doblement: d'una banda, a través de l'actuació del mateix querellant, o de persones del seu entorn més pròxim, revelant el seu contingut a 'El Mundo'; i de l'altra, consta que almenys tres mitjans de comunicació --eldiario.es, La Sexta i la Cadena SER-- ja disposaven del contingut, o fins i tot d'una còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el còpia del correu, abans que el".

Sobre el primer, recorda que González Amador va declarar que "va mantenir informat Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, del curs del procediment d'inspecció seguit davant l'AEAT i de les negociacions amb la Fiscalia".

En concret, veu "acreditat" que, abans que García Ortiz estigués al corrent d'aquestes negociacions, González Amador havia remès a Rodríguez l'email de 12 de març del 2024, "a penes 10 minuts després" que l'hi reenviés Neira per informar-lo que Salto mantenia la possibilitat.

Assenyala, a més, que consta "documentalment" i que "nombrosos testimonis han declarat conèixer que Rodríguez estava traslladant l'existència d'una proposta de conformitat i d''ordres de dalt' per frustrar-la la tarda del dia 13 de març de 2024", almenys des de les 19.48 hores, "i en tot cas abans de la.

Dedueix de tot això que González Amador va informar Rodríguez "de moltes altres qüestions relatives al procediment, entre elles del fet que havien existit converses prèvies entre el fiscal i el seu advocat, i que aquest últim estava fent gestions per aconseguir el pacte de conformitat".

Amb tot, creu que "la possibilitat que González Amador, Rodríguez o persones del seu entorn més immediat divulguessin la informació relativa a l'existència i contingut de les negociacions de conformitat, incloent-hi el contingut del correu de 2 de febrer de 2024, resulta altament versemblant".

Al fil, reitera que "una vegada que el titular del dret a la intimitat decideix fer partícips a tercers dels seus secrets o confidències, en especial quan es tracta de periodistes, aquestes informacions perden el caràcter reservat i el titular perd, per tant, el dret que no es difonguin".

I això, encara que "les informacions facilitades a la premsa per González Amador fossin parcialment falses o inexactes" perquè "qui actua amb manifest menyspreu per la veritat no pot resultar emparat per l'ordenament jurídic, doncs, lluny de contribuir a la formació d'una opinió pública lliure, la intoxica".

"NO HI HA PROVA PERQUÈ NO LA POT HAVER"

La defensa també al·lega que "no hi ha prova, perquè no n'hi pot haver", que "el fiscal general desvetllés res del que se li imputa ni donés publicitat a res que no fos la nota que el dia 14 de març de 2024 va publicar la Fiscalia" per desmentir el que considerava un "bullo", per l'esmentada publicació d''El Mundo', on es de revés.

Recalca que "no ha estat trobat un sol missatge de correu electrònic, SMS, WhatsApp o de qualsevol altre tipus a través del qual el fiscal general reenviés el correu electrònic de 2 de febrer de 2024 o informés del seu contingut a terceres persones" i que tampoc consta "que durant la nit del 13 de març de 2024 mantingués cap comunicació amb cap periodista", i ha de mantenir cap comunicació amb periodista.

Finalment, recrimina a Hurtado que hagi rebutjat la seva petició d'arxiu, en la mateixa interlocutòria per la qual el va processar juntament amb la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, "sense una valoració real, individualitzada i raonada", perquè no hi ha hagut "temps material" per a això, cosa que el porta a concloure que la decisió ja estava presa.