Sánchez planta cara a l'OTAN amb la despesa en defensa del 5%: "No és raonable"

El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, en què li trasllada que Espanya no pot comprometre’s a augmentar la despesa en defensa fins al 5% del PIB en la cimera de la setmana vinent i li planteja que o bé es faci una excepció o que l’objectiu sigui "opcional".

"No és raonable i seria contraproduent", ha sostingut en la missiva, a la qual ha tingut accés Europa Press. Sánchez al·lega que cada govern pot decidir legítimament si està disposat a fer el sacrifici que suposaria arribar a aquesta xifra —"com a aliat sobirà triem no fer-ho"— i planteja a Rutte una alternativa per no "limitar les ambicions de despesa d’altres aliats".

En concret, el president del Govern proposa que s’inclogui "una fórmula més flexible" en la declaració de la cimera de La Haia que faci "l’objectiu de despesa opcional o que exclogui Espanya de l’aplicació" d’aquesta meta del 5%.

"La fórmula que proposo ens permetria mantenir l’objectiu del 5% en la declaració per a aquells aliats que necessitin o vulguin assolir-la", indica, en referència al document final que sortirà de la cimera que se celebra el 24 i 25 de juny a La Haia.

No obstant això, el cap de l’Executiu assegura que Espanya està "totalment compromesa" amb l’OTAN, seguirà sent un membre "lleial" i continuarà protegint activament els flancs Est i Sud amb tropes i recursos en les properes dècades.

No és necessari per complir els seus compromisos

Tanmateix, recalca que ha d’aconseguir un equilibri entre l’increment de la despesa en defensa i fer front a altres reptes socials, econòmics i mediambientals, i considera que en les actuals circumstàncies això significa destinar l’actual 2% del PIB a seguretat i defensa, mentre continua invertint en "diplomàcia, polítiques socials i ajuda al desenvolupament".

En aquest sentit, Sánchez exposa tres raons principals per no comprometre’s a incrementar la despesa militar fins al 5% —el que suposaria uns 80.000 milions addicionals—. En primer lloc, sosté que no és necessari arribar a aquest percentatge de PIB per complir els seus compromisos amb l’Aliança.

Recorda que els ministres de Defensa acaben d’aprovar aquest mes de juny els paquets de requeriments militars que demana l’OTAN a cada país i tindran vigència almenys fins al final de la dècada.

En aquest sentit assenyala que hi ha països que necessiten assolir una inversió equivalent al 5% del seu PIB i altres menys, i reclama que aquesta "asimetria" sigui respectada. Al seu parer no té res a veure amb el nivell de compromís de cada aliat i subratlla que Espanya necessita gastar el 2,1% per dur a terme les inversions d’adquisicions i manteniment de personal, equips i infraestructures que reclama l’OTAN.

"Per a Espanya, comprometre’s amb un objectiu del 5% no seria raonable i a més resultaria contraproduent perquè allunyaria el país de la despesa òptima i entorpiria els esforços que la UE duu a terme per reforçar el seu ecosistema de seguretat i defensa", indica a la missiva.

Perjudica la indústria i l’economia europea

En segon lloc, Sánchez al·lega que demanar un increment precipitat de la despesa militar danyaria el procés perquè els aliats europeus millorin la seva base industrial i la seva interoperabilitat, un camí decisiu per dissuadir Rússia i afrontar les amenaces provinents del flanc sud.

Sánchez subratlla que els socis de la UE ja treballen en aquests objectius però necessiten "temps i espai de maniobra" per aconseguir "progrés reals" i no sortir perjudicats. En aquest sentit, teme que bona part dels recursos vagin destinats a proveïdors fora de la UE, passant de 100.000 a 300.000 milions d’euros anuals que es transfereixen a mercats extracomunitaris.

A més alerta del risc de alentir el creixement econòmic per l’increment del deute, la pressió inflacionària i la derivació a la defensa de recursos destinats en principi a educació, sanitat pública o digitalització.

Caldria fer retallades o pujar impostos a la classe mitjana

Finalment, Sánchez alerta que arribar a aquest nivell de despesa militar seria "incompatible" amb l’Estat del benestar tret que sigui a costa d’augmentar els impostos a la classe mitjana, retallar els serveis públics i rebaixar el compromís amb la transició verda i l’ajuda internacional al desenvolupament.

Per tot això, Sánchez demana a Rutte que consideri la seva proposta i reitera que Espanya complirà amb els objectius marcats per l’Aliança. A més, recorda que s’han fet "excepcions similars en el passat per a altres aliats i hi ha moltes raons convincents per fer-ho ara" amb Espanya.