Els aliats "vapulejaran" a Espanya: Sánchez genera malestar a l'OTAN

El rebuig d’Espanya a comprometre’s a augmentar la despesa en defensa fins al 5% del PIB a la cimera de líders de l’OTAN de la setmana vinent a l’Haia ha generat malestar dins de l’organització atlàntica, on la seva posició ha estat rebuda negativament i s’assenyala que la postura del president del Govern, Pedro Sánchez, amenaça amb fer descarrilar la trobada internacional.

“La posició espanyola va ser molt mal rebuda i augmenta les possibilitats de fracàs de la cimera”, han indicat a Europa Press fonts aliades, que subratllen que “no hi ha cap exclusió possible” i que el nou compromís de despesa requereix el suport dels 32 aliats.

Espanya s’ha convertit en el principal escull per tancar un pacte sobre el nou llindar de despesa en defensa, un objectiu que el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, intenta acordar abans que comenci la cimera de líders dimarts vinent a l’Haia.

En aquesta negociació contra rellotge, les fonts consultades confien que s’arribi a una solució amb Espanya en els pròxims dies, però avisen que, després del rebuig de Sánchez al 5%, “les espases estan altes” i que els aliats estan disposats a “vapulejar” Espanya.

Així doncs, l’OTAN continua negociant amb Espanya per tancar l’acord sobre el nou compromís de despesa, segons indiquen oficialment a l’organització, on incideixen que les converses entre aliats sobre un nou pla de despesa segueixen obertes.

Aquest mateix dijous, un diplomàtic aliat demanava més claredat a Espanya sobre els seus plans per pactar el nou llindar de despesa i insistia en la bona voluntat per arribar a un acord. “Per oferir a Espanya un pont que senti que pot creuar, la resta d’aliats necessita entendre les seves demandes concretes”, explicava.

Sánchez va traslladar en una carta al secretari general de l’OTAN el rebuig d’Espanya a augmentar la despesa en defensa al 5% del PIB, apuntant que “no és raonable i seria contraproduent”, i va plantejar que l’OTAN faci una excepció amb Espanya o que l’objectiu de despesa sigui “opcional”.

El president del Govern al·lega que cada aliat ha de decidir legítimament si està disposat a fer el sacrifici que suposaria arribar a aquesta xifra —“com a aliat sobirà triem no fer-ho”— i proposa a Rutte una alternativa per no “limitar les ambicions de despesa d’altres aliats”.

Concretament, el president del Govern proposa que s’inclogui “una fórmula més flexible” en la declaració de la cimera de l’Haia que faci “l’objectiu de despesa opcional o que exclogui Espanya de l’aplicació” d’aquesta meta del 5%.

La proposta de Rutte passa per destinar el 3,5% del PIB a despesa militar pura i reservar un 1,5% a inversions en infraestructures i seguretat, una fórmula amb la qual l’OTAN arrodoneix el 5% que fa mesos que reclama el president dels Estats Units, Donald Trump.

Aliats com Itàlia, el Regne Unit, el Canadà o Bèlgica han expressat dificultats per acordar el nou compromís, però Espanya és l’únic aliat que manté una oposició frontal a la iniciativa i encapçala la resistència a la proposta de Rutte.

El portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors belga, Pierre Steverlynck, ha assenyalat que els membres de l’OTAN continuen debatent sobre l’objectiu de despesa, sense voler entrar en més detalls sobre les converses en curs.