Espanya resisteix la pressió de Trump i evita duplicar la despesa en defensa

L’anunci arriba després d’intenses negociacions diplomàtiques i la signatura d’un acord polític amb el secretari general de l’Aliança, Mark Rutte, que garanteix a Espanya una “ruta sobirana” per complir els seus compromisos de defensa dins de l’organització.

El pacte es va tancar dissabte a la nit, després que la Moncloa trenqués dijous el termini per aprovar per silenci positiu la declaració final de la cimera de l’OTAN a La Haia. Espanya va sol·licitar aclariments formals per evitar ambigüitats i, finalment, va obtenir una carta oficial de Rutte que deixa constància que no estarà obligada a assolir el llindar del 5%. En resposta, Sánchez ha enviat una missiva en què accepta la declaració final de la cimera, “entenent” que Espanya complirà els objectius de capacitats amb el seu propi calendari i percentatge.

Tres motius clau per rebutjar el 5%

Durant la seva intervenció pública, Pedro Sánchez ha detallat les tres raons de fons que expliquen la decisió del Govern de mantenir la despesa militar entorn del 2,1% del PIB:

1. Un augment que no aporta més seguretat

L’Executiu considera que duplicar la despesa en defensa no garanteix una millora proporcional en la seguretat nacional ni en la cohesió de l’Aliança Atlàntica. Segons el Govern, aquesta pujada implicaria destinar fons públics a la indústria armamentística internacional sense assegurar una major eficàcia ni autonomia estratègica.

“No té sentit malbaratar milions d’euros si això no es tradueix en més protecció ni en una aliança més sòlida”, ha subratllat Sánchez.

2. Un esforç econòmic desproporcionat

Segons càlculs del mateix Executiu, assolir el 5% suposaria destinar prop de 350.000 milions d’euros addicionals, una xifra que tindria efectes directes sobre el deute públic, el dèficit estructural i el creixement econòmic. La mesura exigiria adoptar polítiques fiscals regressives, com ara pujades d’impostos o retallades en sanitat, educació i protecció social.

El Govern insisteix que mantenir una política de despesa responsable permet compatibilitzar la inversió en defensa amb un model econòmic estable i equitatiu.

3. Un model incompatible amb l’Estat del benestar

Sánchez ha estat clar: duplicar la despesa en defensa és incompatible amb la visió de país que defensa el seu Govern. L’aposta espanyola és per una seguretat compartida i una autonomia estratègica europea basada en la cooperació, la inversió eficient i el desenvolupament industrial propi.

Espanya, assegura la Moncloa, no renunciarà al seu model social ni als valors democràtics i pacifistes que guien la seva política exterior, encara que això suposi discrepar de la línia marcada per altres aliats dins l’OTAN.

Diplomàcia ferma, compromís intacte

L’acord assolit entre Sánchez i Rutte, formalitzat mitjançant un intercanvi de cartes interpretatives, ha permès desbloquejar la declaració final de la cimera de l’OTAN, que ha estat finalment aprovada per tots els aliats sense objeccions.

El nou marc reconeix que cada estat membre té dret a definir el seu propi camí per assolir els objectius de capacitats, respectant les circumstàncies i prioritats de la seva política nacional. Per a Espanya, això es tradueix en un compromís gradual i sostingut, que es revisarà l’any 2029 segons evolucioni l’escenari internacional.

La Moncloa ha volgut subratllar que aquest pacte no implica cap desafecció cap a l’OTAN. Espanya mantindrà la seva implicació militar, les seves tropes, les seves infraestructures i la seva cooperació operativa, amb un enfocament centrat en la diplomàcia, l’estabilitat i la solidaritat internacional.

“Aquest acord és bo per a Espanya, per a l’OTAN i per a Europa. Demostra que es pot defensar la seguretat comuna sense renunciar als valors socials ni a la sobirania democràtica”, ha afirmat Sánchez al tancament de la seva compareixença.