La majoria progressista del TC descarta acudir al TJUE per preguntar per l'amnistia

La majoria progressista del Tribunal Constitucional (TC) s’ha mostrat en contra que l’òrgan plantegi la seva pròpia qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en el marc del Ple monogràfic iniciat aquest dilluns per respondre al recurs presentat pel PP contra la llei d’amnistia, que es preveu que sigui avalada a finals de setmana, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.

El TC ha començat la deliberació analitzant les peticions del PP, del Senat i dels magistrats conservadors Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel, que sol·licitaven que el tribunal elevés una qüestió prejudicial al TJUE en considerar que la llei d’amnistia no té encaix en el dret comunitari.

En el darrer Ple, aquestes peticions ja es van analitzar per descartar que el TC paralitzés el debat sobre l’amnistia a l’espera que el TJUE respongués les qüestions plantejades per altres tribunals espanyols. Aleshores, es va acordar resoldre el fons de l’assumpte dins de les deliberacions.

Aquest dilluns, finalment el Ple ha abordat la possibilitat de plantejar la qüestió prejudicial al TJUE i la majoria progressista del TC s’hi ha oposat. Tot i que la votació no es durà a terme fins a l’últim dia de deliberació, s’espera que la sol·licitud sigui rebutjada.

La magistrada ponent, la vicepresidenta del TC Inmaculada Montalbán, ha afegit un nou paràgraf a l’esborrany de sentència per donar resposta a aquestes peticions, descartant elevar cap qüestió al TJUE perquè la llei està “íntimament relacionada amb qüestions polítiques subjacents (...) que són eminentment nacionals”.

Sense esperar la primera vista del TJUE

Les fonts consultades precisen que el bloc majoritari ha argumentat que no escau acudir a la cort de Luxemburg perquè el TC ha de determinar únicament si la llei d’amnistia respecta la Constitució, una competència exclusiva del tribunal de garanties.

Davant l’argument dels qui demanaven esperar la vista del TJUE —que se celebrarà el pròxim 15 de juliol en relació amb les qüestions prejudicials plantejades sobre la llei d’amnistia, en concret la presentada pel Tribunal de Comptes pel procediment sobre les despeses de l’1-O i l’acció exterior—, la majoria també s’hi ha oposat. Consideren que el TC ja porta massa temps treballant en aquest assumpte i que, per tant, no cal ajornar la resolució.

Igualment, el Ple ha descartat resoldre prèviament els recursos de súplica presentats pel PP i el Senat, tant sobre la qüestió prejudicial al TJUE com sobre la decisió d’inadmetre les peticions perquè el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, s’abstingués en els assumptes relacionats amb l’amnistia. El TC aplica aquí la mateixa doctrina que es va aplicar per apartar el magistrat conservador José María Macías.

Tot i això, el tribunal de garanties continuarà amb la seva ‘fulla de ruta’, que preveu un debat per blocs temàtics. Després d’aquest primer bloc, els magistrats analitzaran si la Constitució permet l’amnistia.

A continuació, se centraran en si aquesta amnistia concreta és constitucional. Finalment, estudiaran les objeccions específiques que el PP planteja a determinats articles de la llei.

Cada bloc tindrà el seu propi debat, amb torns de paraula per a tots els magistrats, de manera que el calendari dependrà del ritme d’aquestes intervencions. Amb tot, les fonts confien que el TC podrà dictar sentència dijous o, com a màxim, divendres.

Un ple reduït però amb la mateixa majoria

El Ple ha estat format per 10 dels 12 magistrats habituals, amb una majoria progressista de 6 a 4. Aquesta aritmètica, que ha estat recurrent en aquest TC, fa preveure a les fonts consultades que el grup majoritari imposarà el seu criteri i aprovarà la ponència sense canvis de fons.

Cal recordar que el magistrat Juan Carlos Campo es va apartar voluntàriament de tots els assumptes relacionats amb l’amnistia, ja que en informes que va signar com a ministre de Justícia per indultar els condemnats pel ‘procés’, havia expressat que la mesura era “clarament inconstitucional”.

A aquesta baixa s’hi va sumar la de Macías, un cop es va acceptar la seva recusació a instància de la Fiscalia, que considerava que estava contaminat per haver informat sobre la llei com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) durant el tràmit parlamentari.

La sortida de Macías ha provocat un profund malestar al bloc conservador, que ha anat en augment. Les fonts consultades critiquen el “secretisme absolut” amb què es va redactar la ponència de Montalbán, tot i que el seu contingut va transcendir als mitjans abans de ser lliurat als magistrats.

També assenyalen els successius acords adoptats per Conde-Pumpido desatenent les peticions del sector minoritari.

En aquest sentit, recorden que primer es va negar a suspendre la sentència a l’espera del TJUE i després només va habilitar dilluns i divendres per al Ple, mentre Arnaldo havia demanat estendre les deliberacions al juliol. Per contra, des de l’altre costat es considera que aquestes peticions són “maniobres dilatòries”.

Amb tot, el TC afronta el debat sobre un dels temes més transcendents dels darrers anys —juntament amb el ‘procés’ o l’estat d’alarma— completament fracturat. No hi ha “una autèntica deliberació”, va retreure Arnaldo a Conde-Pumpido en un escrit.

L’esborrany de la sentència

La ponència, de 191 pàgines, valida l’amnistia argumentant que “el legislador pot fer tot allò que la Constitució no prohibeixi explícita o implícitament”, rebutjant així que la prohibició expressa dels indults generals es pugui estendre per analogia a l’amnistia, sobre la qual la Carta Magna no es pronuncia.

Pel que fa a la motivació de la llei, que el PP atribueix a “una transacció política per assegurar la investidura” de Pedro Sánchez, Montalbán subratlla que les lleis sempre responen a “criteris d’oportunitat política” i que “el seu perquè és jurídicament indiferent”. Malgrat això, conclou que aquesta llei no és un “caprici”, ja que busca “una major pau ciutadana”.

Només dona la raó al PP en tres punts concrets: considera inconstitucional la “asimetria” per amnistiar els qui van donar suport i els qui es van oposar al ‘procés’; que la llei inclogui “una habilitació insòlita” per continuar amb les “activitats delictives en el futur”; i que només s’imposi escoltar la Fiscalia i els organismes públics perjudicats en les causes del Tribunal de Comptes per sol·licitar el seu arxiu.