El XIV Fòrum de les Autonomies aborda l'estat de la gestió autonòmica, afectada per la "tensió" política a Espanya

Malgrat el context actual, els docents defensen que, fins al moment, les inversions conjuntes o prioritats en matèria d'infraestructures no s'han vist ressentides, en part per abordar de manera bilateral.

|
EuropaPress 6586229 presidente gobierno pedro sanchez 2d presidente junta andalucia juanma

 

El Centre d'Estudis Polítics de Madrid acollirà dimarts que ve 8 de juliol el XIV Fòrum de les Autonomies, on es presentarà l'Informe Comunitats Autònomes 2024 sobre l'estat de la gestió autonòmica de competències i serveis, marcada negativament pel panorama de "tensió" i "agressivitat" de la política espanyola.

El document, elaborat pels professors Javier García Roca, de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Ana Carmena Contreras, de la Universitat de Sevilla (US) i Eduard Roig Molés, de la Universitat de Barcelona (#UB), recull la crispació entre les institucions estatals i autonòmiques com a obstacle a la cooperació entre administracions.

En opinió dels acadèmics, les dinàmiques de competició entre partits "estan ocupant tot l'espai públic" i provoquen que "qualsevol plantejament institucional o de cerca d'acords de fons resulti impossible".

"El resultat és un escenari en el qual l'acció de govern se subordina al càlcul electoral i la confrontació partidista, com van mostrar en 2024 àmbits tan sensibles com la gestió d'emergències, el finançament territorial o l'acolliment de menors migrants", agreguen.

Malgrat el context actual, els docents defensen que, fins al moment, les inversions conjuntes o prioritats en matèria d'infraestructures no s'han vist ressentides, en part per abordar de manera bilateral.

Mentrestant, els fòrums multilaterals com la Conferència de Presidents o el Congrés de Política Fiscal i Financera (CPFF) "no són capaces de superar el bloqueig de qualsevol iniciativa o reforma que pugui despertar l'atenció pública", sinó que aproven "solucions d'emergència marcades per una crítica política feroç".

Els acadèmics veuen l'aprovació de la Llei d'Amnistia com el "punt àlgid" i paradigmàtic de la crispació política, que sota el seu punt de vista ha afectat el normal desenvolupament de l'activitat del Congrés, el Tribunal Constitucional i ha minat la credibilitat institucional.

I per contra, com a "garantia" de funcionament institucional, proposen donar continuïtat i estabilitat a "els aspectes de la gestió diària", que es troben "má allunyats" del debat polític.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA