Espanya dissenya un pla anticorrupció ambiciós, però el seu èxit dependrà de la implementació real
L'experiència internacional demostra que les agències independents, la tecnologia i la cultura cívica són clau per a reduir la corrupció, mentre que les bones lleis sense execució es queden en paper mullat.
Espanya ha presentat un pla anticorrupció ambiciós que inclou la creació d'una Agència d'Integritat independent, l'aplicació d'intel·ligència artificial en la contractació pública i la protecció dels denunciants. Un pla que, segons Moncloa, és “honest, ambiciós i realista” i que se sotmetrà a auditories de l'OCDE cada 14 i 24 mesos per a mesurar el seu impacte.
Però, n'hi ha prou amb les lleis per a combatre la corrupció de manera efectiva? Un cop d'ull a Dinamarca, líder mundial en integritat institucional, suggereix que el canvi real depèn tant de la normativa com de la cultura cívica i la pressió social.
Dinamarca: transparència radical i cultura cívica
Amb un índex de percepció de corrupció de 90 sobre 100, Dinamarca encapçala els rànquings de transparència i confiança ciutadana al món. La seva fórmula es basa en cinc pilars:
Confiança social: La societat danesa rebutja de pla la picardia i el suborn, assumint el compliment de les normes com a part del contracte social.
Transparència radical: Tota la informació sobre contractes públics, despesa i patrimonis de funcionaris és accessible, i les empreses han de signar clàusules de no suborn en contractar amb l'Estat.
Institucions independents: Un sistema judicial eficaç i una premsa lliure actuen com a vigilants permanents.
Educació en ètica pública: La integritat s'ensenya des de l'escola i es reforça amb formació contínua en la funció pública.
Sancions clares: Les condemnes per corrupció poden arribar a 6 anys de presó, i la sospita justificada de corrupció implica acomiadament immediat i marca a l'expedient.
Els resultats són evidents: molt pocs casos polítics rellevants en les últimes dècades, altíssima confiança en les institucions i un entorn on la corrupció és socialment inacceptable i legalment arriscada.
Espanya: un pla sòlid que necessita implementació
El pla espanyol contempla mesures com:
- Aplicar intel·ligència artificial i anàlisi de dades en els contractes públics.
- Exigir sistemes de compliance a les empreses que contractin amb l'administració.
- Protegir els denunciants amb canals de denúncia segurs.
- Endurir les penes per corrupció i crear llistes negres d'empreses sancionades.
- Recuperar béns robats mitjançant decomís preventiu.
No obstant això, l'OCDE alerta que Espanya té encara un 40% de bretxa en la implementació efectiva de mesures anticorrupció, i l'eficàcia real dependrà de la independència dels òrgans de control, la dotació de recursos i la voluntat política sostinguda.
Diferències clau: Espanya i Dinamarca
Comparant tots dos models, les diferències clau són tres principalment. Mentre que Dinamarca basa el seu model en la confiança i l'ètica social, Espanya aposta per reformes legals i tecnològiques. Així mateix, Dinamarca té una execució gairebé total de les seves polítiques anticorrupció, mentre que a Espanya encara presenta bretxes d'implementació del 40%, segons la OCDE. A Dinamarca , el ciutadà mitjà actua com a vigilant natural del sistema i a Espanya, encara s'està fomentant aquesta cultura amb estudis i campanyes.
Com mesurar si el pla funciona
Els experts assenyalen indicadors concrets per a avaluar l'avanç:
- Transparència institucional: Informes anuals públics, auditories externes de partits i ús actiu de canals de denúncia.
- Ètica política: Registres públics de patrimonis, exclusió de condemnats de càrrecs públics i aplicació de sancions a partits.
- Cultura d'integritat: Resultats en baròmetres del CIS i Eurobaròmetre, nombre de funcionaris formats i campanyes públiques efectives.
- Resultats judicials: Casos oberts i temps de resolució, béns recuperats i empreses incloses en llistes negres.
- Participació ciutadana: Ús de plataformes de monitoratge de contractes i creació de fòrums ciutadans de fiscalització.
Quanta més vigilància existeixi per part de la societat civil i els mitjans, més difícil serà que les mesures anticorrupció es quedin en paper mullat.
De la llei al canvi cultural
El pla anticorrupció espanyol pot marcar un abans i un després si s'aplica amb determinació. En 1-2 anys, es pot esperar una major transparència en contractació pública i més denúncies d'irregularitats.
A llarg termini, en 3-5 anys, l'objectiu és reduir la corrupció, recuperar actius públics i enfortir la confiança ciutadana.
Dinamarca demostra que la corrupció no es combat només amb lleis i tecnologia, sinó amb una cultura d'integritat arrelada, transparència radical i una societat que no tolera la corrupció. Si Espanya vol seguir aquest camí, haurà de consolidar la independència de les seves institucions, garantir la supervisió efectiva i fomentar l'ètica pública com a valor col·lectiu.
Un repte per a l'Oficina Antifrau de Catalunya
Amb l'arribada de les noves mesures per al control de la corrupció a Espanya, l'Oficina Antifrau de Catalunya haurà de fer front a uns reptes completament nous i disposarà, al seu torn, de noves i millorades eines per a combatre els fraus.
La creació d'una Agència Estatal d'Integritat Pública podria solapar amb les competències de l'Oficina Antifrau de Catalunya, per la qual cosa serà necessari establir mecanismes de coordinació i una delimitació clara de funcions per evitar duplicitats i garantir l'autonomia institucional catalana.
L'extensió dels mecanismes de control aplicats als fons Next Generation a tota l'administració coincideix amb les eines que ja usa l'oficina i podria reforçar la seva capacitat operativa a Catalunya.
La incorporació d'intel·ligència artificial en la contractació pública i l'obligatorietat de sistemes de compliment normatiu per a empreses contractistes estan en línia amb les recomanacions de l'oficina, i podrien facilitar la seva labor de supervisió, sempre que tingui accés a les dades i eines necessaris.
La nova Llei d'Administració Oberta i la protecció als denunciants de corrupció reforcen àmbits on l'oficina ja compta amb experiència i lideratge, consolidant el seu paper i aportant-li major suport jurídic.
Les mesures per a reforçar el sistema judicial i recuperar béns robats milloren l'entorn institucional en el qual es tramiten les denúncies, encara que podrien suposar una centralització de competències en l'Estat, la qual cosa requerirà vigilància.
Finalment, la promoció d'una cultura d'integritat mitjançant estudis, campanyes i formació coincideix amb les línies de treball actuals de l'oficina i pot facilitar sinergies i finançament per a ampliar el seu abast.
En resum, aquestes reformes poden enfortir el treball de l'Oficina Antifrau de Catalunya si es garanteix la seva autonomia, s'estableixen mecanismes de coordinació eficaces amb la nova agència estatal i se li doten els recursos necessaris per a adaptar als nous estàndards.
Escriu el teu comentari