Espanya reforça el seu compromís amb l'OTAN: 14.000 nous militars per a 2035

Espanya s'ha compromès amb l'OTAN a un significatiu augment en el número dels seus efectius militars, afegint 14.000 nous integrants a les seves Forces Armades per a l'any 2035. Aquest reforç, que representa un increment de l'11% sobre la plantilla actual, s'implementarà de manera gradual, amb la meitat dels nous efectius incorporar abans de 2029.

Ratificació en la cimera de la Haia

L'acord forma part de l'Objectiu de Capacitats que l'OTAN ha assignat a Espanya per al període 2025-2035, i va ser ratificat durant el recent cim de l'Aliança a la Haia. El president del Govern, Pedro Sánchez, va avançar aquesta informació durant una compareixença en el Congrés, destacant l'esforç d'Espanya per reforçar les seves Forces Armades i de Seguretat. Sánchez va esmentar que aquest increment se suma a l'ampliació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i a la participació en missions de pau, la qual cosa converteix a Espanya en un dels cinc països de l'OTAN amb més efectius desplegats a la frontera oriental d'Europa.

Inversió i Pla de defensa

Els plans per a augmentar el nombre de militars ja estaven contemplats en el pla de seguretat i Defensa presentat per Sánchez a l'abril. Aquest pla, que preveu una inversió total de 10.471 milions d'euros, destina el 35% d'aquesta despesa, aproximadament 3.600 milions d'euros, al primer dels seus cinc eixos. Aquest eix s'enfoca a millorar les condicions laborals de la tropa i marineria, augmentar els efectius de les Forces Armades, actualitzar els equipaments i optimitzar els sistemes de formació militar.

Debat sobre la despesa en defensa

Malgrat aquest compromís amb l'augment de personal, el president Sánchez ha reiterat que Espanya no incrementarà la seva despesa en Defensa al 2,5% del PIB, un objectiu acordat pels aliats de l'OTAN en la cimera de la Haia. Sánchez ha argumentat que el 2,1% del Producte Interior Brut és "suficient" per a Espanya, una postura que li ha valgut crítiques per part del Partit Popular, els qui l'acusen de no ser un soci fiable per a l'aliança atlàntica.