Illa i Pradales demanen a ministres d'Exteriors de la UE l'oficialitat del català, gallec i basc

Els presidents de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i el lehendakari del País Basc, Imanol Pradales, han enviat aquest dijous una carta conjunta als ministres d'Exteriors dels 27 països de la Unió Europea. El missatge és clar i contundent: ha arribat el moment que el català, el gallec i el basc siguin reconeguts com a llengües oficials de la Unió.

Quatre dècades esperant el reconeixement 

La missiva, redactada en anglès i enriquida amb referències a autors i intel·lectuals que van escriure en aquestes llengües, argumenta que, després de 40 anys des de l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (actual UE), és l'hora de "completar el procés de reconeixement de les seves llengües oficials com plenament oficials en les institucions europees".

Illa i Pradales justifican aquesta sol·licitud basar en la singularitat lingüística d'Espanya, en el fet que és una petició iniciada fa anys i en les garanties ja ofertes als Estats membres. Consideren que aquests arguments haurien de ser suficients per a resoldre el que qualifiquen de "una anomalia fàcilment abordable". Recorden que aquesta qüestió ja es va abordar en 1985, durant les negociacions d'adhesió, i encara que el debat es va posposar, "la reivindicació de la igualtat de drets lingüístics mai va desaparèixer". Com a exemple dels avanços ja reeixits, esmenten els acords de 2005 que permeten l'ús d'aquestes llengües en les institucions comunitàries. Els mandataris subratllen que el català, el gallec i el basc són parlats diàriament per milions de persones i posseeixen nivells de producció cultural i comunicativa "plenament comparables als d'altres llengües ja reconegudes com a oficials" a la UE.

El pilar multilingüe d'Espanya i Europa

Illa i Pradales defensen que la història, la cultura i la identitat nacional espanyoles estan profundament arrelades en el seu multilingüisme, una característica que, segons ells, també defineix a Europa. Afirmen rotundament que "Europa i Espanya no podrien entendre sense les aportacions contemporànies del català, el gallec i el basc". Els presidents recorden que el reconeixement del multilingüisme a Espanya ha estat una història complexa, marcada per "períodes foscos de negació i fins i tot repressió de la diversitat". No obstant això, amb la restauració de la democràcia, aquestes llengües van recuperar el seu estatus i, recolzades per la Constitució, s'han convertit en llengües plenament oficials, "utilitzades en tots els àmbits de la societat i servint com a pilars fonamentals de la cohesió i l'estructura social".

Una qüestió de justícia lingüística

Tots dos presidents consideren aquesta reivindicació com un acte de justícia lingüística que compta amb un ampli suport social. Argumenten que es tracta d'ampliar els principis fundacionals de la UE, i que "seria difícil explicar a la ciutadania espanyola" per què aquest assumpte no s'ha pogut resoldre satisfactòriament fins ara. Es pregunten retòricament: "Com podríem justificar davant la ciutadania que una Unió Europea fundada en el principi de 'Units en la diversitat' imposi un model de 'un estat, una llengua' a una ciutadania que s'identifica democràticament com a membre d'un Estat multilingüe?". Per als mandataris, aconseguir l'oficialitat d'aquestes llengües és també una manera d'enfortir el compromís i la identificació de la ciutadania amb la UE. Defensen que aquest reconeixement seria "el senyal més clar per part de les institucions europees" que "ha arribat el moment de completar un procés de quatre dècades" i "ha arribat el moment d'enfortir Europa i la seva diversitat".