El Govern defensa que la UCO passi a dependre de la Fiscalia a partir de 2028

L'Executiu ha reactivat el debat sobre el model d'instrucció penal a Espanya en recolzar una reforma que permetrà que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil passi a estar sota les ordres de la Fiscalia, i no dels jutges d'instrucció, com ha estat la norma fins ara.

La proposta compta amb el suport explícit del ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i del president del #CIS i director de la revista Temes, José Félix Tezanos, que recentment van publicar un article conjunt defensant el nou model. Aquest text forma part d'un número de la revista finançat amb 54.000 euros en subvencions públiques, la qual cosa ha generat crítiques en l'oposició per un possible ús partidista de recursos de l'Estat.

Una reforma estructural i polèmica

La modificació està prevista en l'esborrany de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i planteja que sigui la Fiscalia —i no els jutges— la que lideri les recerques penals a partir de l'1 de gener de 2028. L'argument principal del Govern és que aquest canvi situaria a Espanya en línia amb sistemes judicials d'altres països europeus, on els fiscals exerceixen aquesta funció, la qual cosa suposadament redundaria en una justícia més àgil i eficaç.

No obstant això, el projecte no està exempt de controvèrsia. La Fiscalia General de l'Estat està actualment encapçalada per Álvaro García Ortiz, nomenat pel propi Govern i actualment investigat per presumpta revelació de secrets en el cas de Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez. La proposta ha generat inquietud entre associacions judicials, experts constitucionalistes i organismes internacionals com el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO), que han alertat sobre la falta de garanties per a assegurar la independència efectiva del Ministeri Fiscal.

Riscos de control polític

Un dels punts més criticats de la reforma és que permetria a l'Executiu exercir un major control indirecte sobre les recerques penals, atès que el fiscal general depèn jeràrquicament del Govern. Si s'aprova tal com està plantejada, la reforma deixaria en mans de la Fiscalia —i no dels jutges— unitats clau com la UCO, responsable de recerques sensibles per corrupció política i econòmica.

La mesura afectaria directament les perquisicions obertes sobre diversos dirigents i exdirigentes del PSOE, com José Luis Ábalos, Santos Cerdán o la mateixa Begoña Gómez, tots ells objecte de recerques per presumpta corrupció o tràfic d'influències en casos recents. La possibilitat que aquestes recerques quedin sota supervisió del fiscal general nomenat pel Govern ha estat vista per sectors crítics com un intent de controlar la instrucció penal des del poder polític.

Entrada en vigor condicionada a la nova legislatura

La reforma no entraria en vigor de manera immediata. Segons el calendari oficial, la seva aplicació està prevista per a l'1 de gener de 2028, i dependrà del fet que la mesura sigui ratificada en la pròxima legislatura. Això deixa la porta oberta a la seva possible modificació o reversió, si l'equilibri parlamentari canvia després de les pròximes eleccions generals.

El Govern defensa la reforma com a part del seu compromís amb la modernització del sistema judicial. Els seus detractors, en canvi, ho veuen com un pas preocupant cap a l'erosió dels contrapesos institucionals i una amenaça a la separació de poders .