La Generalitat Valenciana admet que va haver-hi milers de crides no ateses durant la DANA

 La Generalitat Valenciana ha remès al jutjat de Catarroja una guia composta per 99 missatges predefinits dissenyats per a alertar a la població davant riscos d'inundació. Aquesta acció s'emmarca dins de la recerca judicial oberta després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, que va deixar un balanç de 228 víctimes mortals.

Els missatges formaven part del sistema autonòmic GVA 112 Avisos, elaborat entre 2021 i 2023 en col·laboració amb la Universitat d'Alacant i el Pla Vega Renhace. La seva finalitat era facilitar respostes ràpides i coordinades en episodis de risc hidrometeorológico a la comarca de la Vega Baixa, encara que no estaven integrats en el sistema estatal ÉS-Alert, llavors en desenvolupament.

L'alerta, massa tardana

Un dels punts clau que investiga la magistrada és si l'avís oficial d'emergència, emès a través del sistema Cecopi a les 20.11 hores del 29 d'octubre, va arribar amb un retard significatiu. Les pluges severes ja havien començat hores abans, la qual cosa planteja dubtes sobre si una activació més primerenca del protocol d'emergències hauria pogut salvar vides.

La biblioteca de missatges enviada ara al jutjat cobreix totes les fases de l'episodi de risc —des de la prealerta fins a la gestió de l'emergència— i inclou instruccions com evitar zones inundables, preparar espais segurs dins de casa o retirar vehicles d'àrees de risc.

8.290 crides sense atendre

L'informe lliurat per la Subdirecció General d'Emergències també revela que, només el 29 d'octubre, el número d'anomenades al 112 va ascendir a 19.821, de les quals 8.290 no van arribar a ser ateses. D'aquestes, 5.832 crides van esperar més de 10 segons, 2.458 menys de 10 segons, i 1.926 es van repetir posteriorment fins a completar l'atenció.

Al llarg de la jornada es van gestionar 4.770 incidents, la qual cosa evidencia un col·lapse del sistema d'emergències en el moment més crític de l'episodi.

Recerca judicial en marxa

La jutgessa instructora pretén determinar si va haver-hi negligència o falta de previsió en l'activació dels mecanismes d'alerta, i si els recursos disponibles van ser gestionats de manera adequada. Les perquisicions també abasten les comunicacions internes entre els serveis d'emergències, l'administració autonòmica, la AEMET i els municipis afectats.

Aquesta documentació forma part d'un conjunt més ampli de proves que podrien aclarir el grau de responsabilitat institucional davant una de les majors tragèdies per inundació viscudes en la Comunitat Valenciana en els últims anys.