Revelant l'"Espanya Secreta": el Govern envia al Congrés la nova Llei d'Informació Classificada

El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts de manera definitiva el Projecte de Llei d'Informació Classificada. Aquesta norma, impulsada pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, cerca substituir la Llei de Secrets Oficials de 1968, vigent des de la dictadura franquista. Per primera vegada en la història d'Espanya, la llei establirà la desclassificació automàtica d'informació amb el pas del temps.

Adéu a la llei franquista

Aquesta iniciativa proposa la desclassificació automàtica de documents i, de ser aprovada, permetrà l'accés a informació del franquisme i la Transició, complint amb compromisos democràtics i recomanacions europees. El Projecte de Llei, que ara s'envia al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació parlamentària, garanteix el deure de l'Estat de classificar la informació sensible que pugui afectar la defensa nacional i a la seguretat ciutadana, però també ho fa compatible amb el dret a la informació i la transparència. El temps màxim de classificació proposat és de 45 anys, prorrogables per altres 15 anys, amb un topall de 60 anys. Un punt fonamental és que la informació relacionada amb grans violacions de drets humans o crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació. A més, s'inclou una disposició per a la desclassificació d'informació anterior a l'entrada en vigor de la nova llei, la qual cosa implica que tota la informació classificada prèvia a 1980 es desclassificarà automàticament, "tret que persisteixi alguna raó de seguretat nacional o de defensa".Segons ha assenyalat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, si la tramitació parlamentària avança segons el que es preveu, a la fi de 2026 podria fer pública informació sobre l'intent de cop d'Estat del 23-F, sempre sota la condició de no afectar la seguretat nacional i la defensa. Bolaños ha assegurat que, si el procés és ràpid, la nova llei d'informació classificada podria publicar en el BOE en l'últim trimestre d'enguany i entraria en vigor en l'últim trimestre de 2026. El ministre va destacar que el nou text "substitueix una llei preconstitucional, ens homologa a les democràcies més avançades, garanteix la seguretat nacional i la defensa, i ho fa compatible amb el dret dels ciutadans de conèixer".

Quatre categories de classificació i sancions administratives

La proposta de llei defineix la informació classificada com aquella la revelació de la qual no autoritzada "pugui suposar una amenaça o un perjudici per a la seguretat nacional o per a la defensa". Es regulen quatre categories d'informació classificada, cadascuna amb límits temporals de desclassificació automàtica:

"Alt secret": Desclassificació automàtica als 45 anys, prorrogable una sola vegada per 15 anys més, fins a un màxim de 60.

"Secret": Desclassificació automàtica als 35 anys, prorrogable excepcionalment per 10 anys més.

"Confidencial": Desclassificació automàtica entre set i nou anys, sense pròrroga.

"Restringit": Desclassificació automàtica entre quatre i cinc anys, sense pròrroga.

Tots aquests terminis conclouran de manera automàtica l'últim dia de l'any en què venci el termini de classificació. La competència per a classificar i desclassificar "Alt secret" i "Secret" serà exclusiva del Consell de Ministres. La informació classificada serà revisada periòdicament i podrà desclassificar abans si ja no afecta la defensa i seguretat nacional. El projecte de llei també enforteix l'accés del Congrés dels Diputats a la informació classificada a través d'una comissió parlamentària específica.Excepcionalment, una informació podria continuar sent secreta de manera indefinida si s'aprecien raons justificades per a reclassificar-la, reiniciar els terminis. A més, la llei estipula un règim sancionador administratiu amb multes que van des dels 30.000 euros fins als 2,5 milions d'euros en els casos més greus, oferint un règim més proporcional que la via penal exclusiva anterior.

Creació d'una Autoritat Nacional 

Bolaños va explicar que el projecte de llei regula els òrgans amb competències en la matèria, proposant la creació de l'Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, que dependrà del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Això alinea a Espanya amb el que ja succeeix en gran part dels països europeus i de l'OTAN. Aquesta reforma ja havia estat proposada en la legislatura anterior pel Govern de Pedro Sánchez, amb un termini màxim inicial de 65 anys, però la seva tramitació es va interrompre per la convocatòria electoral de 2023. Bolaños va recordar que el Consell d'Estat ha avalat el projecte de llei per unanimitat. El Govern compleix així una promesa feta a l'ex portaveu del #PNB, Aitor Esteban, qui ha estat un gran impulsor d'aquesta llei en els últims anys. En la mateixa sessió, el Consell de Ministres també ha aprovat l'avantprojecte de llei per a regular el dret al secret professional dels periodistes i dels prestadors de serveis de mitjans de comunicació. Organitzacions com l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) i Amnistia Internacional han expressat el seu optimisme pel projecte. La ARMH ha sol·licitat que no existeixin restriccions per a temes com el paper de l'Església catòlica en la dictadura, la documentació sobre el període en què Joan Carles de Borbó va ser cap d'Estat interí durant la dictadura, o arxius militars sobre les relacions entre Espanya i l'Alemanya nazi. Emilio Silva, president de la ARMH, ha destacat la importància d'accedir a documentació dels anys cinquanta sobre enterraments de la Guerra Civil. 

Amnistia Internacional ha demanat el suport urgent de tots els grups polítics en el Congrés "perquè deixin a un costat les seves guerres partidistes, aconsegueixin l'imprescindible consens polític i aprovin una llei que sigui conforme als estàndards internacionals de drets humans", afirmant que "aquesta llei pot canviar la història"