L'esquerra plurinacional de Gabriel Rufián xoca amb el model d'aliances de Sumar de Yolanda Díaz?

Gabriel Rufián ha llançat aquesta setmana una proposta que ha reactivat el debat sobre el futur de l'esquerra alternativa al país. El líder d'Esquerra Republicana ha posat sobre la taula, la possibilitat de construir un front plurinacional d'esquerres que agrupi les forces sobiranistes, federalistes i independentistes nacionals en una sola candidatura. El plantejament del republicà parteix d'un diagnòstic clar: “La suma avui no dóna”, i si no es construeix un projecte comú, “ens mataran per separat políticament”. En una clara resposta al creixement de les forces de dreta de cara a unes futures eleccions al Congrés.

Inspirat en la coalició europea Ara Repúbliques —que en les eleccions europees de juny de 2024 va aconseguir més vots que Sumar i es va convertir en la quarta força estatal, per darrere de PP, #PSOE i Vox—, Rufián proposa traslladar aquesta experiència al Congrés, articulant una candidatura que representi a l'esquerra perifèrica amb discurs propi i a l'esquerra del Partit Socialista.

No obstant això, la proposta ha estat desautoritzada per la direcció de ERC, que assegura que aquesta possibilitat no està sobre la taula. Els republicans han afegit que Rufián no ha parlat en nom del partit. Pel que es desmarquen, almenys ara com ara, de la proposta. Aquesta distància interna reflecteix les tensions entre l'eix polític i l'institucional dins d'Esquerra, i planteja interrogants sobre el lideratge del possible front.

En paral·lel, Yolanda Díaz ha reaccionat amb una visió contrària a la creació d'un sol front d'esquerres. En una entrevista a Antena 3, ha advocat per una “aliança democràtica basada en un programa de mínims”, construïda sobre principis compartits i no sobre la suma de sigles. “L'important és donar esperança”, va afirmar, marcant distància amb el model de coalició formal que planteja Rufián.

Aquesta divergència de models reflecteix una fractura estratègica: Rufián aposta per una coalició electoral de forces perifèriques; Díaz, per una coordinació flexible basada en continguts. Ambdues coincideixen en la urgència i en la necessitat de combatre a les forces de la dreta, però discrepen en l'arquitectura política.

Si bé és cert que mirant a les europees, Rufián sembla tenir la raó, el precedent andalús afegeix matisos i dóna força al discurs de Yolanda Díaz. En 2022, la coalició Per Andalusia va intentar agrupar a IU, Més País i Verds Equo amb el suport parcial de Podemos. El resultat va ser limitat: 5 escons i un 7,7 % dels vots. Gens espectacular ni especialment reeixit. La falta de cohesió entre actors, les fallades en la inscripció de Podemos i l'escàs relat compartit van afeblir el projecte. El cas reforça l'argument de Díaz: la unitat no es construeix sumant logos, sinó narratives. Molt menys quan les discrepàncies internes trenquen la unitat del grup.

El vot dividit, la por de Rufián

Com a expressa Gabriel Rufián, el fet que hi hagi tantes forces d'esquerres que es reparteixin els vots pot acabar suposant un greu inconvenient a l'hora de disputar el govern a les forces de la dreta. Així ho va expressar el republicà: "M'és igual com sigui, m'és igual qui ho lideri, em dóna absolutament igual, però és que si aquí no ens posem d'acord, ens mataran per separat, políticament".

Per què dividir pot costar car en escons?

En el sistema electoral espanyol, anar per separat pot sortir molt car per als partits amb afinitat ideològica, especialment en el bloc progressista.  Encara que alguns sumin molts vots a nivell estatal, això no garanteix més escons.  La raó? Espanya reparteix els escons província per província, no pel total nacional.

Cada província té un nombre limitat d'escons (a vegades només tres o quatre), i aquí els partits més votats se l'emporten gairebé tot.  Si l'esquerra està fragmentada en diverses candidatures, aquest vot es dispersa i pot #quedar sense representació, encara que la suma total sigui considerable.  En resum, si l'esquerra es fragmenta, #PP i Vox guanyen molta força.  En canvi, si aquests partits van plegats en una sola llista, concentren el vot i tenen més opcions d'obtenir escons, fins i tot en els territoris més difícils.

Així que sí: #dividir significa regalar escons a l'adversari.  I això explica per què veus com les de Gabriel Rufián apel·len a una candidatura conjunta, mentre figures com Yolanda Díaz insisteixen en la necessitat d'una aliança sòlida, amb programa compartit, encara que no necessàriament sota les mateixes sigles.  Un projecte comú no sols suma vots: multiplica escons.

Una coalició d'esquerres podria excloure a Junts

A través d'una simulació realitzada a través de la intel·ligència artificial, Catalunya Press ha pogut concloure que, tenint en compte tots els escons que la coalició d'esquerres hauria pogut guanyar en les passades eleccions al Congrés, el govern d'Espanya hauria estat substancialment diferent. 

Les dades ofertes per la IA indiquen que PSOE i els seus socis de govern no necessitarien el suport de Junts. La formació de Míriam Nogueras és un dels principals maldecaps per al PSOE, que en la situació actual ha de comptar amb el beneplàcit de la dreta catalana per a tirar endavant les seves propostes. Pel que una coalició d'esquerres sí que pot tenir uns efectes reals sobre el resultat de les eleccions i la seva obra de govern.

Un front d'esquerres... amb Rufián al comandament?

En aquest context, emergeix una qüestió inevitable: qui lideraria un front d'aquestes característiques? Rufián, com a impulsor de la proposta, té visibilitat mediàtica, experiència parlamentària i connexió territorial, però també genera resistències: és una figura polarizante i la seva autonomia discursiva dins de ERC ha estat posada en dubte i és independentista, alguna cosa que pot generar algunes reticències entre els votants.

D'altra banda, si hi ha una figura capaç d'arrossegar a l'esquerra, aquest és Rufián, que, amb els seus matisos, aconsegueix ser una de les cares visibles de l'espectre de la política d'esquerres a nivell nacional.

Un lideratge personal podria generar tensions entre territoris.  Acceptarien Bildu, BNG, Avanci Andalusia o Llaura Més que el portaveu fos català i de ERC?  Com es repartiria el protagonisme polític en una candidatura plurinacional?

El que està en joc no és sol qui encapçala el cartell, sinó com s'articula un relat plural, inclusiu i eficaç enfront de l'avanç de la dreta extrema. Com adverteix Rufián, “menys puresa i més cap”. Com replica Díaz, “no és la suma, és l'esperança”.