Puigdemont trenca el silenci a França amb un gest que agita Moncloa i Brussel·les

L’expresident català participarà aquest diumenge en un acte públic organitzat per la seva formació política, previst a les 12.30 hores a la plaça Firal de la localitat francesa. Acompanyat de càrrecs destacats del partit, com Jordi Turull i Judith Toronjo, intervindrà davant de militants i simpatitzants en un moment clau per a la seva trajectòria personal i per a l’estratègia independentista.

Una aparició simbòlica després de setmanes de silenci

Carles Puigdemont tornarà a escena en un acte polític que commemora el cinquè aniversari de Junts, el partit que ell mateix va impulsar en ple procés de reorganització de l’espai postconvergent. La cita, convocada oficialment per la direcció de la formació, se celebrarà a Prats de Molló, un enclavament carregat de simbolisme per al sobiranisme català, vinculat històricament a l’exili polític.

Segons el programa difós pel partit, també hi intervindran Jordi Turull, secretari general de Junts; Judith Toronjo, secretària d’Organització; i l’alcalde del municipi, Claude Ferrer. La celebració arriba en un context en què la figura de Puigdemont torna a adquirir centralitat, tant a l’escenari polític espanyol com europeu, després de setmanes de discreció.

Cinc anys de Junts: de l’escissió al lideratge de l’espai sobiranista

Junts va celebrar el seu congrés fundacional el 25 de juliol del 2020, després de diversos mesos de tensions internes dins del sobiranisme moderat. La creació del nou partit va marcar la ruptura definitiva amb el PDeCAT, hereu de Convergència Democràtica, i va consolidar Puigdemont com a líder indiscutible del nou projecte.

Des de llavors, Junts ha mantingut una línia dura en relació amb el Govern central, allunyant-se de l’estratègia de negociació que altres actors independentistes com ERC han defensat. El mateix Puigdemont ha estat l’eix entorn del qual ha girat tant la identitat del partit com la seva estratègia institucional, sovint des de Brussel·les, i sempre condicionat per la seva situació judicial.

Un precedent recent: la trobada al sud de França el 2024

No és la primera vegada que Junts tria el sud de França per reunir la seva militància entorn de la seva figura més rellevant. Al juliol del 2024, el partit va celebrar un acte a Els Banys i Palaldà, també en territori francès. Aquella convocatòria va precedir el breu retorn de Puigdemont a Catalunya el 8 d’agost, en el marc de la investidura de Salvador Illa. Un retorn simbòlic, però curt, ja que l’expresident va tornar a instal·lar-se a Bèlgica pocs dies després.

Aquell moviment, que va aixecar una gran expectació, no va suposar cap canvi en la seva situació judicial. Tampoc ho ha fet, de moment, l’entrada en vigor de la Llei d’Amnistia.

L’amnistia, avalada pel TC però amb fronts oberts

La intervenció de Puigdemont a Prats de Molló arriba un mes després que el Tribunal Constitucional avalés la Llei d’Amnistia. Tot i aquest aval, el seu retorn definitiu a Espanya continua en l’aire, ja que el Tribunal Suprem ha rebutjat aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació atribuït en el marc del procés.

Com a resposta, Puigdemont ha presentat un recurs d’empara davant el Constitucional i ha sol·licitat com a mesura cautelar l’aixecament de l’ordre de detenció nacional que encara pesa sobre ell. Aquesta ordre és el principal obstacle jurídic que li impedeix tornar a territori espanyol sense exposar-se a una detenció immediata.

Friccions amb el PSOE i ruptura amb el PP

La situació judicial de Puigdemont impacta també directament en la relació entre Junts i el Govern de Pedro Sánchez. A les portes de la pausa estival, les relacions amb el PSOE es troben en fase de “pròrroga”, segons l’entorn mateix de l’expresident. Junts acusa l’Executiu de no avançar en compromisos adquirits, com el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea o la cessió de competències en immigració.

La tensió s’ha incrementat arran de la dimissió de Santos Cerdán, fins ara secretari d’Organització del PSOE i principal interlocutor amb Puigdemont. La seva sortida es va produir després de ser esmentat en un informe de la Guàrdia Civil per la seva suposada implicació en la trama de comissions vinculada a Koldo García i José Luis Ábalos.

Paral·lelament, Junts ha descartat públicament qualsevol acostament al Partit Popular. La direcció del partit ha instat els populars, si volen explorar una eventual moció de censura, a negociar directament amb Puigdemont fora d’Espanya, cosa que el PP ha rebutjat de manera rotunda fins ara.

Expectació màxima davant el missatge del líder independentista

La intervenció de Puigdemont aquest diumenge es produeix en un moment especialment delicat per a la política espanyola. La seva aparició servirà com a termòmetre intern de l’estat de Junts, però també com a missatge de pressió política cap a Madrid i Brussel·les. El contingut del seu discurs serà clau per calibrar tant la seva disposició al retorn com el to de la relació futura amb el Govern central.

En plena incertesa judicial i amb l’escenari polític en moviment, Puigdemont torna al focus amb un missatge que —com a mínim— marcarà l’inici d’un nou capítol en el pols entre sobiranisme i institucionalisme.