El Govern de Sánchez juga la seva tercera pròrroga: els Pressupostos Generals del 2026, marquen el futur del Govern

Des de 2023, Espanya travessa una situació inèdita en democràcia: el Govern no ha aconseguit aprovar uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Els comptes actualment en vigor van ser dissenyades en la legislatura anterior i han estat prorrogades dos anys consecutius, en 2024 i 2025. El que implica que l'actual legislatura ha estat incapaç de tene runos pressupostos. Aquesta prolongada excepcionalitat no sols reflexa la dificultat per a articular majories en un Congrés altament fragmentat, sinó que limita de manera substancial la capacitat de l'Estat per a adaptar als desafiaments del present. Des de les necessitats de l'estat del benestar, fins a l'augment obligat de la despesa en defensa.

Un bloqueig que asfixia la planificació econòmica

Malgrat les reiterades promeses del president Pedro Sánchez de presentar uns nous comptes per a 2026, el Ministeri d'Hisenda encara no ha remès el sostre de despesa ni ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera, passos imprescindibles per a iniciar el tràmit pressupostari. Mentrestant, el país continua operant amb uns comptes públics concebuts per a un context polític, econòmic i social que ja no existeix. Tot mienras es prometieorn uns pressupostos per a 2024, que no van arribar, que es van prometre per a 2025 i tampoc es van fer realitat.

La pròrroga pressupostària no és només un obstacle tècnic, també impedeix actualitzar les prioritats de despesa, frena reformes estructurals i dificulta una resposta àgil davant noves demandes socials. A més, erosiona el paper del Parlament com a espai de deliberació i control, en traslladar bona part de les decisions estratègiques al Consell de Ministres, mitjançant decrets llei o reordenacions internes de partides.

Despesa militar sense suport parlamentari

Un dels casos més cridaners d'aquesta legislatura és l'augment de la despesa en defensa. En 2025, l'Executiu va decidir avançar el compromís amb l'OTAN de destinar el 2% del PIB a inversió militar, la qual cosa es va traduir en una partida de més de 33.000 milions d'euros. Sense pressupostos nous, aquesta ampliació es va executar per la via de mecanismes extraordinaris: reestructuració de partides existents, fons europeus i romanents d'exercicis anteriors.

El Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa va ser aprovat en Consell de Ministres sense votació en el Congrés, la qual cosa ha generat crítiques per falta de transparència i per evitar el debat parlamentari sobre una qüestió de gran importància estratègica. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha reclamat més claredat sobre el seu impacte fiscal, advertint que pot posar en risc la sostenibilitat pressupostària si es consolida en el temps.

Governar en estat d'excepció constants

La continuïtat d'aquesta fórmula —una política fiscal sense pressupostos aprovats— s'enfronta a límits cada vegada més evidents. El Govern assegura que la despesa militar no compromet l'Estat del Benestar, però els recursos extraordinaris emprats en 2025, com els fons Next Generation EU o les partides no executades, no estaran disponibles per sempre. Incloure aquestes inversions en els comptes de 2026 serà inevitable, la qual cosa obligarà a negociacions parlamentàries amb socis que ja han expressat el seu rebuig a aquest increment. Encara més dificultats per a aconseguir un acord que necessitarà el suport de massa socis. Des de Sumar, fins a Junts, passant per ERC, PNB, EH Bildu o Unides Podemos. 

Les conseqüències de la pròrroga

L'impacte de governar en manera pròrroga es percep en diversos nivells:

Comunitats Autònomes: reben transferències congelades, la qual cosa complica la planificació de serveis i l'execució d'inversions.

Inversió pública: s'alenteix per la falta de partides específiques. L'Institut d'Estudis Econòmics calcula que Espanya necessita augmentar en 15.000 milions d'euros anuals la inversió pública per a equiparar amb la mitjana europea.

Despesa social: encara que les grans partides es mantenen —pensions, sanitat, educació— el marge per a ampliar polítiques socials es redueix dràsticament.

Credibilitat institucional: els socis europeus i els mercats observen amb preocupació la incapacitat del país per a aprovar pressupostos, en plena revisió del marc fiscal europeu.

El precedent: els últims pressupostos aprovats

Els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023 van ser els últims aprovats pel Congrés. Presentats pel Govern de coalició entre PSOE i Unides Podemos, van entrar en vigor l'1 de gener de 2023 després d'obtenir el suport de ERC, PNB, EH Bildu i altres formacions. Es van dissenyar en un context de recuperació postpandémica i amb el rerefons de la guerra a Ucraïna, la qual cosa va portar a l'Executiu a plantejar una despesa rècord de més de 578.000 milions d'euros, amb un fort component social i l'impuls dels fons europeus Next Generation. Una realitat , la del 2023, que poc o res té a veure amb l'actual. Espanya ha canviat molt, té noves necessitats i el PSOE necessita reaformar que continua comptant amb els seus socis. Fins i tot a Puigdemont . No obstant això, posar d'acord a Junts i Podmeos, sembla una autèntica quimera.

Què pot passar en 2026?

La presentació de nous pressupostos serà una prova decisiva. El Govern aspira a uns pressupostos “més socials”, però l'aritmètica parlamentària continua sent fràgil. La coalició entre PSOE i Sumar necessita el suport de socis com a ERC, Junts, Podemos o Bildu, que en els últims dos anys han bloquejat els comptes. L'augment de la despesa en defensa i les tensions territorials no ajuden a alacanzar un acord que Sánches promet, però que la realitat desaconsella.

Si en 2026 tampoc s'aproven els pressupostos, Espanya entraria en el seu tercer any consecutiu de pròrroga, consolidant una anomalia institucional cada vegada més insostenible. Evideciaría que els socis que van fer president a Pedro Sánchez ja no són un suport fiable per al PSOE i donaria, més i millors motius a PP i Vox per a demanar eleccions.

El desafiament per a l'Executiu serà reconstruir una majoria viable que permeti recuperar la normalitat democràtica, o continuar governant en manera excepció, amb tots els riscos que això implica, per a la seva estabilitat electoral i per al bé de tot el país.