Titulitis a la política espanyola: un mal endèmic que esquitxa a PP, PSOE i ara a Vox

La política espanyola travessa una crisi recurrent relacionada amb la veracitat de les titulacions acadèmiques i l'experiència laboral dels seus dirigents. Des del recent escàndol d'Ignacio Higuero, conseller d'Extremadura que va dimitir per falsejar el seu currículum, fins a casos emblemàtics com els de l'expresident del PP, Pablo Casado o el president del Govern Pedro Sánchez, la llista de polítics implicats en problemes relacionats amb els seus estudis continua creixent i posant en escac la credibilitat del sistema polític espanyol.

Els últims escàndols i els seus protagonistes

Ignacio Higuero has estat l'últim cap visible a caure després de desucbrir que va incloure una llicenciatura inexistent en el seu currículum. Nomenat conseller de Gestió Forestal a Extremadura per Vox, el seu perfil reflectia una formació que no havia cursat, la qual cosa va provocar la seva dimissió immediata. Assegura que es tracta una “decisió responsable” per a no perjudicar l'Executiu regional, però l'episodi reabrie el debat sobre la falta de filtres en l'accés a responsabilitats institucionals. En el cas d'Higuero estem parlant d'una suposada llicenciatura en Màrqueting pel CEU en 1993, quan aquesta universitat encara no oferia aquesta titulació i ni tan sols estava en funcionament en aquest moment

Abans que ell, Noelia Núñez, diputada del PP i sotssecretària de Mobilització i Repte Digital, va renunciar després d'admetre que no havia finalitzat cap de les titulacions universitàries que figuraven en el seu perfil oficial. El seu currículum incloïa estudis en Dret, Filologia Anglesa i un doble grau en la UNED, però ella mateixa va reconèixer que no va acabar cap. Encara que va defensar que no va haver-hi intenció d'engany, la pressió política i mediàtica va fer insostenible la seva permanència.

Un altre cas recent és el de José María Ángel (PSPV-PSOE), comissionat per a la reconstrucció després de la DANA, va dimitir a la fi de juliol de 2025 després que es reactivés una recerca sobre el seu ascens com a funcionari en els anys 90 utilitzant un títol d'enginyeria inexistent. Encara que el cas es remunta a dècades enrere, la Fiscalia va reobrir diligències després de rebre nova documentació, la qual cosa va precipitar la seva sortida del càrrec. La seva dimissió representa un gir important en la tolerància institucional davant aquesta mena de fraus.

Socialistes assenyalats pel PP

La polèmica no es limita a aquests casos. En els últims mesos han sortit a la llum altres exemples preocupants, amb especial atenció a les files del PSOE:

Pilar Bernabé. delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, figurava com a llicenciada en Filologia Hispànica i Comunicació Audiovisual, encara que no va acabar cap carrera. El PSOE va corregir el seu perfil oficial després de la polèmica, però Bernabé segueix en el càrrec.

Óscar Puente, ministre de Transports, ha estat criticat per incloure un suposat “màster en Direcció Política” en el seu currículum, que en realitat era un curs intern impartit per la Fundació Jaime Vera, lligada al PSOE. Encara que Puente defensa la validesa d'aquesta formació, els seus detractors denuncien un intent d'inflar credencials acadèmiques sense base universitària.

Patxi López, portaveu parlamentari del grup socialista, apareix en el seu perfil com a llicenciat en Enginyeria Industrial, però no va acabar la carrera. Encara que la informació no ha estat oculta, el seu cas torna a plantejar la pregunta sobre la transparència amb la qual es comuniquen les trajectòries acadèmiques dels representants públics.

Acusacions creuades i ombres sobre el PP

En plena tempesta mediàtica pels escàndols relacionats amb currículums falsejats en càrrecs del PSOE i Vox, el ministre de Transports, Óscar Puente, va respondre assenyalant a diversos dirigents del Partit Popular. Aquests esments, realitzades públicament i amb noms concrets, han estat interpretades com una estratègia defensiva per a desviar el focus, encara que en aquests casos no s'ha demostrat cap falsificació:

Miguel Tellado, secretari general del PP, va ser acusat per Pont de mostrar inconsistències entre el seu perfil públic com a periodista i una suposada llicenciatura en Ciències Polítiques que no està acreditada de manera clara. El PP no ha respost oficialment.

Beatriz Fanjul, presidenta de Noves Generacions, i Carmen Fúnez, sotssecretària de Sanitat i Política Social, també van ser esmentades per Puente en xarxes socials i entrevistes, insinuant que ambdues haurien construït les seves carreres polítiques sense formació acadèmica consolidada ni experiència professional externa. No obstant això, no s'han presentat denúncies ni proves concloents.

Aquest encreuament d'acusacions ha contribuït a enterbolir encara més el debat públic i a reforçar la percepció d'opacitat en els processos de selecció i promoció dins dels partits.

Casos emblemàtics del passat

La crisi actual no s'entén sense recordar dos episodis que van marcar un abans i un després en la relació entre classe política i credencials acadèmiques:

Pedro Sánchez va ser acusat de plagiar la seva tesi doctoral titulada Innovacions de la diplomàcia econòmica espanyola, amb la qual va obtenir un cum laude en la Universitat Camilo José Cela. Diversos mitjans i experts independents van detectar coincidències amb documents oficials i articles sense citar correctament, estimant fins a un 52% del contingut com a poc original. Encara que el president va autoritzar la publicació íntegra de la tesi després de la polèmica, el debat sobre la transparència acadèmica i els estàndards d'avaluació en universitats privades continua latent.

Pablo Casado, llavors líder del PP, va protagonitzar el conegut caso màster en la Universitat Rei Joan Carles. Va convalidar 18 de 22 assignatures i va aprovar la resta mitjançant treballs que no van ser defensats davant tribunal. Encara que el cas va ser arxivat i el Tribunal Suprem no el va imputar, la jutgessa instructora va denunciar tracte de favor per la seva posició política. Casado va mostrar els treballs a la premsa, però mai es van publicar íntegrament, deixant una sensació d'opacitat que va danyar greument la seva imatge.

Cristina Cifuentes: La que fora president de la Comunitat de Madrid va protagonitzar un dels escàndols més sonats amb el seu màster en Dret Autonòmic obtingut de forma presumptament fraudulenta en la URJC mitjançant actes falsificades. Encara que va ser absolta penalment, va dimitir després de l'escàndol mediàtic i polític.

Tomás Burgos: el secretari d'Estat de Seguretat Social del PP, va declarar durant anys ser llicenciat en Medicina, càrrec que mai va tenir. Més tard va rectificar el seu CV afirmant que havia cursat estudis, però no completat la carrera.

Juan Manuel Moreno Bonilla: el president d'Andalusia, va inflar la seva formació en diversos currículums: primer com a llicenciat en ADE, després com a màster en relacions internacionals. Avui només figura com a graduat en protocol i un curs de lideratge, encara que sense titulació oficial reconeguda.

Un problema estructural que afecta la confiança

El que subjeu després de tots aquests casos és una veritable "titulitis" estructural: la sobrevaloració de les credencials acadèmiques com a símbol de legitimitat política. Aquesta pressió per aparentar formació superior, sumada a la falta de controls institucionals rigorosos i l'absència de protocols públics de verificació, ha derivat en pràctiques irregulars o directament fraudulentes.

La política espanyola s'enfronta avui al repte urgent de restaurar la seva credibilitat, tant davant la ciutadania com en l'àmbit institucional. Això exigeix mecanismes transparents per a verificar la formació dels càrrecs públics, una cultura política que prioritzi l'honestedat per sobre del màrqueting acadèmic i, sobretot, una rendició de comptes real quan es detectin enganys. Perquè sense integritat, la democràcia també es degrada.