El PP porta a la Comissió Europea la polèmica sobre la gestió de Ribera en la DANA i la seva falta de claredat

La secretària general del Partit Popular Europeu i vicepresidenta del grup PPE al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, ha traslladat aquest diumenge a la Comissió Europea la polèmica generada per la gestió de Teresa Ribera durant la DANA que va assotar València a l’octubre de 2023, posant en dubte la transparència oferida per la ministra en la seva avaluació prèvia per ocupar el càrrec de comissària europea.

La pregunta parlamentària que reobre la controvèrsia

Montserrat ha registrat una pregunta dirigida a la Comissió Europea en què exposa que les revelacions contingudes en un informe de la Guàrdia Civil contradiuen la versió que Ribera va oferir durant la seva audiència parlamentària prèvia al seu nomenament com a vicepresidenta de l’executiu comunitari. En aquell moment, Ribera exercia com a vicepresidenta tercera del Govern d’Espanya i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

En la seva pregunta, l’eurodiputada sol·licita a la Comissió que aclareixi si considera compatible amb els principis de transparència, integritat i confiança institucional que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), organisme dirigit per Ribera durant l’emergència, no emetés cap tipus d’alerta entre les 16:15 i les 18:43 hores del 29 d’octubre de 2023, quan la DANA va provocar la mort de 228 persones a la Comunitat Valenciana.

“Aquest apagat tècnic va tenir lloc precisament en les hores i zones més crítiques, obstaculitzant l’activació de les mesures de protecció civil”, argumenten des del PP.

Acusacions d’ocultació intencionada i desviament de responsabilitats

La dirigent popular denuncia que aquesta informació va ser “ocultada intencionadament” durant l’avaluació parlamentària de Ribera, en què, segons el seu parer, la socialista va desviar responsabilitats cap a l’anterior executiu del Partit Popular i va prioritzar el seu nomenament com a comissària europea per damunt d’oferir dades completes i veraces.

“Aquestes noves revelacions confirmen que Teresa Ribera es va escudar en qüestions de competències per no assumir la seva responsabilitat en la gestió de les inundacions de València quan ella era responsable directa de les conques, de la política hídrica, de l’organisme de control climàtic i de les construccions en zones inundables”, ha subratllat Montserrat.

Cronologia i contradiccions en les alertes segons la Guàrdia Civil

El PP basa la seva argumentació en un informe de la Guàrdia Civil que detalla que, durant la DANA, la CHJ va comunicar per correu electrònic la presència de pluges intenses però va mantenir que el cabal disminuïa en tres ocasions diferents. Tanmateix, entre les 16:13 i les 18:43 hores no es va emetre cap alerta oficial, incomplint així l’obligació legal establerta per la Llei de Protecció Civil.

Montserrat sosté que quan la Confederació finalment va alertar a les 18:43 hores, ja era massa tard: “Moltes víctimes ja havien estat arrossegades per la rierada o lluitaven per sobreviure”.

“La veritat només n’és una i sempre acaba coneixent-se. En un assumpte d’aquesta gravetat, els europeus no es mereixen una comissària que carrega amb aquesta responsabilitat i que els enganya”, conclou l’eurodiputada.

L’informe de la Guàrdia Civil i la resposta judicial

El 25 de juliol, la Guàrdia Civil va entregar a la jutgessa que instrueix la causa un informe en què es detalla una cronologia dels fets ocorreguts durant la DANA i es planteja la necessitat de preguntar als responsables de la CHJ “per què no es van realitzar els avisos de superació dels llindars preceptius”.

El document destacava “sobremanera la inexistència d’avisos” des de les 16:15 hores, quan es va superar el primer llindar d’alerta, fins a les 18:43 hores, fet que impedia als equips d’emergència disposar d’informació real i a temps sobre el risc.

Tanmateix, la magistrada encarregada del cas va qualificar aquest informe d’“erroni” i “incomplet”. Va aclarir que el seu encàrrec era proporcionar únicament una cronologia objectiva dels desbordaments i la seva relació amb les víctimes, sense emetre judicis de valor ni atribucions de responsabilitat.

La jutgessa va subratllar que les valoracions contingudes en l’informe de la Policia Judicial “no posseeixen eficàcia incriminatòria ni tampoc exculpatòria” per a cap dels investigats.

Un debat que traspassa l’àmbit judicial i arriba a Brussel·les

Més enllà del procés judicial, la controvèrsia s’ha traslladat a l’esfera política europea. Montserrat qüestiona si la manca de claredat en un assumpte d’aquesta gravetat hauria de tenir conseqüències polítiques i posa en dubte la legitimitat del nomenament de Ribera basant-se en una possible manipulació o ocultació d’informació.

L’eurodiputada insisteix en la importància de la transparència i la integritat en els processos de designació d’alts càrrecs comunitaris, especialment en un moment en què la Unió Europea intensifica els seus esforços per afrontar el canvi climàtic i la gestió dels riscos naturals.

En joc, la confiança institucional i la rendició de comptes

El cas situa Teresa Ribera en una posició complexa, suspesa entre la confiança que mereix com a comissària europea i les responsabilitats polítiques que se li atribueixen a Espanya. La resposta que ofereixi la Comissió Europea i l’evolució del procés judicial marcaran no només el futur de Ribera, sinó també la percepció sobre el control polític, la gestió d’emergències i la transparència a la Unió Europea.