Mor Javier Lambán, expresident d'Aragó i figura clau del PSOE, als 67 anys

Durant vuit anys al capdavant del Govern autonòmic, Javier Lambán ha consolidat la seva imatge com a dirigent pragmàtic, hàbil en la negociació i amb una visió estratègica per al desenvolupament de la seva terra. La seva mort, als 67 anys, tanca una etapa que ha marcat profundament la vida política aragonesa i deixa un llegat que serà objecte d’estudi en la història del socialisme espanyol.

Malalt de càncer des del 2021 —diagnòstic que ell mateix ha anunciat públicament—, ha afrontat la seva malaltia amb la mateixa determinació amb què ha encarat els desafiaments polítics. El 2019, a més, se li ha diagnosticat esclerosi múltiple, fet que ha relatat en el seu llibre Una emoción política.

Vuit anys decisius al capdavant d’Aragó

La seva arribada a la presidència el 2015 ha estat fruit d’una complexa arquitectura de pactes: un govern en minoria amb la Chunta Aragonesista i el suport extern de Podem. Quatre anys després, la seva victòria electoral li ha permès conformar un Executiu d’àmplia base —Podem, Chunta i PAR— amb majoria absoluta.
En el seu mandat, ha impulsat el desenvolupament logístic, ha apostat per les energies renovables i ha reforçat les inversions en sanitat, educació i polítiques socials, marcant un contrast amb l’etapa d’austeritat prèvia.

Tensions al cor del PSOE

La carrera política de Lambán ha estat travessada per tenses relacions amb la direcció nacional del seu partit. El seu suport a Susana Díaz a les primàries del 2017 ha marcat l’inici d’una relació complexa amb Pedro Sánchez, accentuada per desacords en matèria de finançament autonòmic, la frustrada candidatura olímpica d’hivern i el paper dels partits independentistes al Congrés.
Tampoc el seu vincle amb Pilar Alegría ha estat fluid, especialment després de la seva arribada a la secretaria general del PSOE aragonès el 2025.

Forjat en el municipalisme

Lambán ha construït la seva trajectòria des de l’àmbit local, convençut que la política es sosté en la proximitat a la ciutadania. Ha iniciat la seva trajectòria el 1983 com a regidor a Ejea de los Caballeros, on ha estat primer tinent d’alcalde durant 16 anys i alcalde entre 2007 i 2014. També ha presidit la Diputació de Saragossa del 1999 al 2011. El seu lideratge al PSOE ha començat a la província de Saragossa el 2001 i ha culminat a la direcció regional el 2012, càrrec que ha ocupat fins a inicis de 2025.

Última etapa i llegat

Després de la seva derrota electoral el 2023 davant Jorge Azcón, ha passat al Senat com a representant autonòmic, càrrec que ha abandonat el gener de 2025, donant per conclosa la seva vida política. “Sempre he cregut que la política és un instrument per millorar la vida de la gent, no per eternitzar-se en el poder”, ha declarat poc abans de la seva retirada.

La seva figura, marcada per la defensa de l’interès aragonès i una constant voluntat de diàleg, queda inscrita en la memòria política d’Aragó com la d’un president que ha sabut liderar en temps de consensos difícils i desafiaments profunds.