Catalunya torna al focus per la quitança de deute: A quines comunitats beneficia més?

El Govern central té previst aprovar pròximament al Consell de Ministres una proposta per condonar part del deute autonòmic, que beneficiarà principalment Andalusia i Catalunya, amb 18.791 i 17.104 milions d’euros, respectivament. En conjunt, aquestes dues comunitats concentren més del 43% del total dels 83.252 milions que l’Estat assumiria.

La mesura sorgeix després del pacte entre el PSOE i ERC per alleujar el deute de Catalunya i s’aplicarà a les comunitats que decideixin acollir-s’hi. Després d’Andalusia i Catalunya, se situen la Comunitat Valenciana (11.210 milions), la Comunitat de Madrid (8.644 milions) i Castella-la Manxa (4.927 milions), entre d’altres. Euskadi i Navarra queden fora del sistema de règim comú, tot i que ja han sol·licitat compensacions similars a través dels seus sistemes forals.

Metodologia de la condonació

El Ministeri d’Hisenda, liderat per María Jesús Montero, ha detallat un càlcul en tres fases. Primer, es comparen els nivells d’endeutament de 2009-2013 amb els de 2019-2023, resultant en una condonació mitjana del 19% del deute vigent al tancament de 2023. En segon lloc, es corregeixen les diferències entre comunitats per garantir equitat. Finalment, s’apliquen ajustos addicionals segons el deute per habitant i les competències normatives exercides, amb l’objectiu d’equilibrar la distribució.

Polèmica i crítiques polítiques

El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno (PP), ha qualificat la remissió de deute com un “instrument per garantir la supervivència del Govern”, vinculant-la al pacte amb ERC. Moreno sosté que Andalusia continua infrafinançada i que la mesura no aporta diners constants ni millora el seu model de finançament.

En el pla polític, l’aprovació no està assegurada. El PP i Vox s’hi oposen, deixant el Govern depenent dels seus socis parlamentaris. A més, la diputada de Compromís Águeda Micó ha anunciat que no donarà suport a la condonació, qualificat-la d’“acord discrecional” amb ERC i amb interessos particulars de la ministra Montero. Aquesta divisió es reflecteix a Sumar, on un altre diputat de la formació sí que recolza la mesura, evidenciant tensions internes que podrien complicar la majoria necessària al Congrés.

Altres partits regionals, com Chunta Aragonesista o Més per Mallorca, també han mostrat dubtes, considerant insuficient la condonació per a les seves comunitats i qüestionant-ne el disseny com a instrument electoral.

El següent pas serà l’aprovació al Consell de Ministres i la convalidació al Congrés, on la situació parlamentària marca un escenari incert. La mesura, tot i estar dissenyada per alleujar el deute autonòmic, podria desencadenar una crisi interna al Govern si no aconsegueix el suport necessari.