El Govern declararà la zona catastròfica: Com canviarà la vida dels afectats pels incendis?

La volta a l'activitat política després de l'estiu arriba marcada per l'emergència dels incendis a Extremadura, Astúries i Lleó. Més de 380.000 hectàrees calcinades, desenes de pobles evacuats i milers de persones afectades obliguen l'Estat a activar un mecanisme excepcional: la declaració de “zona afectada greument per una emergència de protecció civil”, coneguda com a zona catastròfica. Aquest dimarts, el Consell de Ministres aprovarà la mesura, que no sols respon a la devastació, sinó que converteix la crisi en un eix d'acció institucional i política pública amb el obketivo de donar resposta a les milers de persones que s'han vist afectades.

La zona catastròfica és una figura jurídica prevista en la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil. La seva aplicació permet mobilitzar recursos extraordinaris quan la magnitud d'una catàstrofe supera les capacitats autonòmiques i locals. En la pràctica, obre la porta a subvencions per danys en habitatges, negocis i explotacions agrícoles; exempcions fiscals com les de l'IBI, el IRPF o el IAE; crèdits tous a través del ICO; i ajudes específiques als ajuntaments per a reconstruir infraestructures bàsiques destruïdes pel foc. En paraules del president Pedro Sánchez: “No es tracta només de reparar el destruït, sinó de reconstruir amb justícia”. Per als qui han perdut la seva llar, les seves terres o el seu bestiar, aquest reconeixement no és un simple tràmit legal, sinó l'oportunitat per a començar de nou després de passar per una desgràcia natural.

Una eina cada vegada més freqüent

Encara que el terme es va popularitzar després del pas de la borrasca Filomena en 2021, el seu ús s'ha estès a emergències de diferent tipus. Aquest mateix any, l'erupció del volcà de la Palma va obligar a recórrer a aquesta figura, convertir en el paraigua legal de la major operació de reconstrucció civil de l'última dècada. Habitatges soterrats, carreteres destruïdes i plantacions arrasades van rebre cobertura gràcies a indemnitzacions directes, exempcions fiscals i plans de reassentament que encara continuen vigents.

Des de llavors, el Govern ha declarat zones catastròfiques en més d'una dotzena d'ocasions, enfront de catàstrofes que han anat del gel al foc, passant per inundacions i erupcions volcàniques.

En Filomena, es van destinar fons a carreteres i explotacions agrícoles danyades per les gelades; a Zamora i Orense, les ajudes es van dirigir a explotacions ramaderes devastades pels incendis; a la Comunitat Valenciana , es van reparar habitatges i infraestructures hidràuliques després de la DANA; i a la Palma, el mecanisme va permetre sostenir a milers de famílies que ho havien perdut tot sota la lava.

Els grans precedents: La Palma i la DANA

L'experiència de la DANA en 2023 mostra l'abast d'aquestes mesures: el Govern va aprovar un paquet estatal de 10.600 milions d'euros, complementat amb exempcions fiscals, crèdits avalats per l'Estat i ajudes directes. Es van contemplar 72.000 € per defunció o incapacitat permanent, fins a 60.480 € per destrucció d'habitatge i compensacions a empreses i autònoms d'entre 10.000 i 150.000 €. També es van aprovar ERTE especials amb exoneració de cotitzacions i una línia d'avals #ICO de 5.000 milions d'euros. A nivell europeu, la Generalitat Valenciana va rebre 54 milions del Fons de Solidaritat Europeu, mentre que municipis com Algemesí van sumar ajudes estatals i locals que van elevar l'impacte total a prop de 500 milions d'euros.

En el cas de la Palma (2021), la declaració de zona catastròfica va mobilitzar 10,5 milions en ajudes urgents: 5,5 milions per a compra d'habitatges i 5 milions per a estris essencials. A això es va afegir un pla integral de reconstrucció amb inversions en carreteres, xarxes d'aigua i programes d'impuls turístic i energètic. A més, es van aprovar indemnitzacions de fins a 60.480 € per habitatges destruïts i ERTE especials per a sostenir l'ocupació agrícola.

Perspectives immediates

Avui, la declaració de zona catastròfica en les àrees arrasades pel foc marcarà l'inici d'un procés administratiu que inclourà avaluacions de danys, decrets i convocatòries d'ajudes. Però per a les famílies afectades la urgència no es mesura en terminis burocràtics, sinó en la possibilitat de reconstruir un futur sobre les cendres.

La gran qüestió és si aquest instrument aconseguirà ser una mica més que un alleujament temporal. Perquè, cada vegada més, l'excepcional es converteix en norma i la catàstrofe en una cita repetida. El repte no està només a ajudar després del desastre, sinó a construir una política de prevenció i resiliència capaç de anticipar a l'inevitable.