El despatx clau del 'cas Montoro' demana a l'Audiència de Tarragona que declari la nul·litat de la investigació

La defensa del despatx Equipo Económico i del seu soci director Manuel de Vicente Tutor ha sol·licitat a l’Audiència Provincial de Tarragona que “declari la nul·litat de totes les actuacions declarades secretes” en la causa en què s’investiga una trentena de persones, inclòs l’exministre Cristóbal Montoro, per presumptes favors polítics a empreses, sobretot gasístiques.

En concret, ha presentat aquest mateix dilluns un recurs d’apel·lació –al qual ha tingut accés Europa Press– contra l’auto que el Jutjat d’Instrucció Número 2 de Tarragona va dictar el 2 d’agost de 2018 per declarar el secret de les actuacions, així com “contra els autos successius que van acordar les seves reiterades pròrrogues, fins a l’auto de 19 de juny de 2025 pel qual es va acordar aixecar el secret”.

La defensa, a càrrec del lletrat José Antonio Choclán, també ha reclamat que “es decreti l’arxiu i sobreseïment lliure de la present causa”, oberta fa set anys pel jutge Rubén Rus.

El despatx demana a l’Audiència Provincial que estimi el que sol·licita “en atenció a les gravíssimes anomalies advertides en el procediment, la importància dels drets fonamentals que es troben afectats, i davant dels també gravíssims perjudicis reputacionals que es venen produint pel trasllat del sumari als mitjans de comunicació”.

Procediment “viciat de nul·litat”

En el marc de l’escrit, es critica que l’instructor hagi mantingut la causa sota secret durant set anys, cosa que entén que ha determinat que el procés es trobi “viciat de nul·litat”.

En aquest sentit, incideix que “la lesió de drets fonamentals resulta ja irremeiable i no es repara per la mera circumstància d’aixecar el secret de les actuacions tardanament quan la indefensió efectiva ja s’ha produït, amb vulneració del dret fonamental a un procés just”.

Al seu judici, la “indeguda prolongació del secret” ha determinat que “un jutjat manifestament incompetent hagi pogut investigar sense competència territorial uns fets durant més de set anys, amb opacitat i ocultació a les parts, excepte el Ministeri Fiscal”.

La defensa recorda que la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) estableix que el secret de les actuacions judicials no s’ha de prolongar “més temps del que sigui estrictament necessari per preservar la finalitat legítima de la investigació judicial”, alhora que es recolza en jurisprudència del Tribunal Suprem i en doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Insisteix, a més, que el jutjat va prorrogar el secret de la causa “en contra del que sol·licitava el Ministeri Fiscal”. I subratlla que la Fiscalia va advertir que els investigats desconeixien l’existència del procediment i no havien adquirit la condició de part, de manera que se’ls privava de la possibilitat d’intervenir en les diligències i d’exercir el seu dret a la defensa.

“Especial indefensió”

També critica que s’hagin retardat les imputacions “més enllà del que és estrictament necessari” quan el jutjat considerava que “existien indicis de criminalitat des d’almenys el 16 de desembre de 2021”.

“No pot dir-se que, un cop aixecat el secret del sumari, els investigats poden preparar la seva defensa i exercir-la sense cap limitació, perquè el jutjat ja ha apreciat indicis de criminalitat sense que s’hagi donat oportunitat als investigats de desvirtuar-los durant la llarga investigació”, manifesta.

Així les coses, denuncia la “especial indefensió” dels investigats en aquesta causa, “donat el temps afegit d’instrucció transcorregut sense el seu coneixement, l’aprofitament de documentació i, en general, d’informació que hauria estat necessària per a la defensa relativa als fets indagats, produïts el 2014 i el 2018, per tant, fa avui 11 anys i 7 anys respectivament”.

Al fil, recorda que “la normativa tributària contempla un termini general de prescripció de 4 anys”, mentre que la normativa comptable fixa el termini en 6 anys “com a temps de referència per a la conservació de documentació”.

“Després de set anys d’instrucció no es pot pretendre que les defenses puguin intervenir contradictòriament en totes i cadascuna de les diligències d’instrucció, sense que això no produeixi noves i accentuades dilacions”, afegeix.