Nou curs polític, mateixos problemes que l'anterior

El final dolorós per a molts de les vacances significa la crida “normalitat” diària: tornada a la feina, escoles, carreteres plenes i l’inici del curs polític, al qual es denomina “nou curs polític”. De nou, res de res: tot continua igual en la política institucional i de partits. És més, m’atreviria a dir que, com vénen més descansats, morenets alguns, experimentats altres, l’inici d’aquest mes de setembre ens portarà unes quantes “guerres”, molt postureig, incertesa, uns quants judicis importants i, sobretot, massa agressivitat política, cosa que no és necessària ni convenient per a la salut física i mental.

Aquest primer dia de setembre ens ha portat la compareixença en un acte públic del president Sánchez, on ha presentat la seva proposta de pacte d’Estat davant de l’emergència que havia anunciat en les seves visites a les poblacions afectades pel foc. Entre altres propostes, destaca la creació d’una agència estatal de protecció civil i emergències amb la finalitat de millorar la coordinació davant d’esdeveniments extrems que, segons el president, a causa de l’escalfament global, es produeixen amb més freqüència i intensitat. No deixa de banda l’administració més propera als ciutadans: els ajuntaments, que compten amb menys recursos. Sánchez ha plantejat la creació d’una xarxa nacional de refugis climàtics a ciutats i pobles per fer front a les altes temperatures que s’estan vivint; per això vol la col·laboració dels ajuntaments.

Al Congrés, a partir d’aquest dimarts, unes 30 lleis estan esperant per ser tramitades. El mateix passa amb la possible tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al proper any, que s’estan negociant amb les diferents formacions. El dubte segueix aquí: els socis exigeixen massa pels seus vots. Estarà disposat Sánchez a accedir a les seves peticions?

Els judicis pendents s’acosten; abans que acabi l’any se’n veuran diversos de gran interès polític i social. Entre ells ja hi ha data, octubre, per al dels fills de la família Pujol (la mare va morir i, a Jordi Pujol, crec que no el posaran al banc dels acusats, ho veurem, després de 10 anys d’instrucció ja toca que s’asseguin, amb permís de Junts i el seu líder Puigdemont).

La justícia tampoc s’escapa (no són sants, són terrenals) que alguns dels seus membres canviïn de seient al judici. Cas del fiscal general de l’Estat, que el posaran al banc dels acusats i que no serà condemnat, perquè la seva acusació és més una venjança que una altra cosa. Tampoc se’n sortirà, amb “j”, la parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que té tots els números que li caigui alguna cosa i no és precisament la loteria.

A Catalunya, el president Illa, per fi (la necessitat ofega), es veurà a Brussel·les amb el fugitiu per “normalitzar” les relacions. No se’n recorda el president català que Puigdemont, entre altres coses, el va enganyar el dia que havia de ser nomenat, al Parlament, president de la Generalitat? Això és un tema menor… Illa vol que s’apliqui l’amnistia a Puigdemont, cosa que no és tan senzilla perquè depèn de les seves senyories, no del Congrés, sinó de la judicatura. Ha començat fort el president català, previ conclave el passat cap de setmana a Tarragona amb tots els seus consellers, per marcar les seves prioritats en la seva gestió. Feina en té.

Mentre que el partit de l’oposició, el PP, i el seu líder, que ha estat molt actiu aquest estiu, continua fent propostes com una reforma legal amb l’objectiu que no es puguin prorrogar els pressupostos dues vegades seguides.

La guerra entre Sánchez i Feijóo, en aquest curs polític, serà total. Qui la guanyarà? És complicat donar un guanyador, vist com està el panorama, especialment després dels incendis d’aquest estiu.

L’oposició de PP i Vox continuarà incidint en la trama de corrupció socialista, on hi ha indicis per seguir ficant el dit a l’ull del president Sánchez. Mentrestant, Podemos, enemic dels socialistes, s’aprofita de la situació i en més d’una ocasió s’ha alineat amb ells per fastiguejar el Govern. Sumar, que no aixeca cap, vol marcar perfil propi per frenar la seva caiguda a les enquestes. La seva polèmica llei de la reducció de la jornada laboral, vaixell insígnia de la ministra Yolanda Díaz, segueix pendent de votació al Congrés, però de moment no compta amb els vots suficients.

El que és obvi és que el curs que es reprèn no serà avorrit pels seus actors; avorrit serà per a la ciutadania, que seguirà rebent més del mateix. Ho deia la filòsofa Adela Cortina: “És temps d’aliances i no de tribalismes”. És necessari un compromís ètic i polític. Serà possible? Doncs, com diria un amic gallec, “depèn”.