Pedro Sánchez impulsa els Pressupostos: deute condonat i negociació amb ERC i Junts

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei per a condonar el deute de les comunitats autònomes, un moviment estratègic del Govern que busca normalitzar la relació amb els seus socis de coalició i aplanar el camí dels Pressupostos Generals de l'Estat (#PGE), la tramitació dels quals ja s'enfronta a retards significatius.

La condonació de deute, compromís central amb ERC des de l'inici de la legislatura, permetrà a l'Executiu complir amb un dels acords clau que van possibilitar la formació del Govern progressista. Segons el pla d'Hisenda, l'Estat assumiria més de 83.000 milions d'euros de passius autonòmics, beneficiant principalment a Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana.

E lavantprojecte, que serà portat al Congrés abans que acabi l'any, no està exempt de tensions internes. Sumar, la coalició liderada per Yolanda Díaz, ja ha presentat al·legacions per a condicionar la mesura i ampliar el perdó a la Comunitat Valenciana, vinculant-lo als danys provocats per la DANA. Així mateix, es busca que les comunitats acollides no puguin rebaixar impostos com a Successions i Donacions, una mesura que afecta directament regions governades pel PP.

El Govern també utilitza la iniciativa per a enfortir la institucionalitat amb grups parlamentaris crítics, com Junts i ERC. Fuentes de la Moncloa expliquen que l'acostament a Carles Puigdemont, després de l'aplicació de la Llei d'Amnistia, forma part d'una estratègia més àmplia per a reincorporar a partits independentistes a la dinàmica institucional, seguint la línia marcada amb EH Bildu en anys anteriors.

En paral·lel, Hisenda ja negocia amb els socis la senda de dèficit i el sostre de despesa, passos previs indispensables per a la tramitació dels PGE. Encara que el Govern no dóna per assegurança que el Congrés aprovi aquests acords, la directriu de la Moncloa és clara: empènyer amb el projecte malgrat possibles objeccions de Junts o Podemos, fins i tot si es requereixen concessions addicionals.

L'escenari polític es complica amb la pressió del Partit Popular, el president del qual, Alberto Núñez Feijóo, ha proposat una reforma que obligui a dissoldre les Corts si s'acumulen dues pròrrogues pressupostàries, com ocorre actualment després de la impossibilitat d'aprovar Comptes en 2024 i 2025.

Així doncs, amb la condonació de deute com a primer pas d'un llarg camí legislatiu, l'Executiu pretén no sols complir amb els seus compromisos fiscals, sinó també enfortir l'estabilitat de la legislatura i obrir la via als Pressupostos abans que conclogui l'any.