L'Estat obre la porta a una nova reunió amb Puigdemont: "si s'hagués de donar, aniria"

El ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, ha recolzat aquest dimecres la fotografia del president de la Generalitat, Salvador Illa, al costat de l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les, qualificant-la com un símbol de “retrobament” i “convivència”. En una entrevista en Onda Cero, el ministre ha assegurat que prefereix aquesta imatge a les quals, durant els governs del Partit Popular, mostraven “només confrontació”.

Encara que ha descartat tenir previst reunir amb Puigdemont, Albares ha afirmat que no tindria inconvenient a fer-ho si es donés el cas. “No ho tinc planificat, però si s'hagués de donar el cas, aniria”, ha declarat. Preguntat per l'absència d'una trobada entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder de Junts, ha assenyalat que qualsevol anunci sobre aquest tema correspondria exclusivament al cap de l'Executiu.

Albares ha subratllat que, segons la seva percepció, el 90% dels catalans i el 80% dels espanyols aproven aquest tipus de gestos, en considerar que la majoria de la ciutadania rebutja la crispació política. “La política ha de servir per a passar pàgina, mirar endavant i reparar situacions del passat”, ha afirmat.

Oficialitat del català a la UE: “Un objectiu irrenunciable”

En la mateixa entrevista, el ministre ha reiterat el seu compromís amb l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Ha qualificat aquest objectiu com a “irrenunciable i irreversible” i ha assegurat que “tard o d'hora s'acabarà aconseguint”.

Albares ha denunciat que qualsevol altra opció suposaria “una discriminació cap a Espanya i una anomalia”, recordant que països com Malta o Irlanda ja compten amb més d'una llengua oficial en l'àmbit comunitari. Segons el ministre, 20 dels 27 Estats membres donen suport a la proposta espanyola, i ha atribuït la falta d'unanimitat al “bloqueig” exercit pel Partit Popular.

L'oficialitat del català forma part dels compromisos pactats amb Junts, encara que encara no s'ha materialitzat. La primera sol·licitud formal va ser presentada a l'agost de 2023, sense èxit, i una nova proposta al maig de 2025 també va ser ajornada per falta de consens. Malgrat això, Albares ha insistit que els esforços continuaran: “Les llengües oficials espanyoles formen part de la nostra identitat nacional, que és, precisament, plurilingüe”.