El jutge Peinado demana analitzar els correus de Begoña Gómez i canvia al 10 de setembre la seva declaració

El jutge Juan Carlos Peinado ha demanat a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que analitzi els correus enviats i rebuts per Begoña Gómez des del juliol de 2018, quan es va fer el nomenament de Cristina Álvarez com a assessora seva, alhora que ha avançat la declaració com a investigada de l’esposa del president del Govern —fixada inicialment per a l’11— al 10 de setembre, a les 12.00 hores.

Així ho ha acordat el titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid en una providència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què respon a la petició de la defensa de Gómez de suspendre la citació de l’11 de setembre, atès que el seu advocat ha de comparèixer aquell mateix dia amb un altre client en un jutjat de Tenerife en el marc d’un altre procediment.

Peinado ha considerat que, havent quedat “acreditada suficientment la coincidència de senyalaments”, el pertinent és que Gómez declari el dimecres 10 de setembre, dia en què ja estava previst que comparegués com a investigada la seva assessora.

En una altra providència, a la qual també ha tingut accés aquesta agència de notícies, el jutge ha reclamat a Presidència que aporti còpia dels correus electrònics “rebuts i enviats” des de l’11 de juliol de 2018 “fins a la data” en el compte assignat a Begoña Gómez. “I verificat, remetin-se aquests correus a la UCO per a la seva anàlisi i informe al jutjat”, ha afegit.

Així mateix, l’instructor ha demanat a Presidència que “indiqui el nom complet de les diferents persones que han vingut exercint el càrrec de secretari general de Presidència del Govern des de l’11 de juliol de 2018, data del nomenament de Cristina Álvarez com a personal eventual per ocupar el lloc de directora de programes P.G. del Gabinet de Presidència del Govern”.

De la mateixa manera, el jutge ha sol·licitat que informi qui “han vingut autoritzant, aprovant i/o ordenant el pagament de les retribucions percebudes des del nomenament fins al dia d’avui”.

El nomenament de Cristina Álvarez

Encara que Peinado ja havia començat a investigar la presumpta malversació en el marc de la contractació d’Álvarez, fins al passat 18 d’agost no havia imputat aquest delicte a Gómez. Només estava investigat per la seva presumpta participació en aquests fets el delegat del Govern a Madrid, Francisco Martín Aguirre, que va exercir com a secretari general de la Presidència el juliol de 2021 i que en la seva declaració com a imputat —el maig— es va desvincular del nomenament.

Fins aleshores, l’esposa de Pedro Sánchez figurava com a investigada per quatre delictes: tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda de marca i intrusisme.

Cal recordar que la investigació va néixer l’abril de 2024 arran d’una denúncia presentada per Manos Limpias en què s’acusava Gómez d’haver-se valgut de la seva condició d’esposa del president del Govern per recomanar empresaris —com l’investigat Juan Carlos Barrabés— que es presentaven a licitacions públiques.

Tanmateix, el jutge ha anat obrint noves branques d’investigació com a conseqüència de querelles presentades per Hazte Oír i per Vox per presumptes irregularitats en el registre del ‘software’ d’una càtedra de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) que dirigia Gómez i per suposades irregularitats en la contractació de l’assessora de l’esposa de Pedro Sánchez.

L’Audiència de Madrid no va veure malversació en Álvarez

A l’agost, el jutge va imputar a Gómez un presumpte delicte de malversació pel nomenament de la seva assessora arran del pronunciament de l’Audiència Provincial de Madrid del passat juny, per la qual es va anul·lar la declaració com a testimoni d’Álvarez i es va validar únicament el que va manifestar en la seva declaració com a investigada, ratificant en aquest sentit els indicis en contra seva de presumptes delictes de tràfic d’influències.

En el marc d’aquesta resolució, l’Audiència Provincial va instar Peinado a centrar la investigació i li va demanar de fixar els indicis de responsabilitat que se li podrien imputar a l’assessora.

No obstant això, l’òrgan va advertir que Álvarez no podria haver comès un delicte de malversació com a “funcionari il·lícitament destinat a cobrir necessitats o utilitats privades del seu superior”. Al seu parer, només era possible atribuir-li un presumpte delicte de tràfic d’influències per la seva “connivència o anuència amb aquesta conducta”.

Per justificar la imputació del delicte de malversació a Gómez i Álvarez, Peinado va incloure en la seva interlocutòria un extracte de la resolució de l’Audiència Provincial. “Una altra dada a considerar és la de l’amistat personal prèvia sent la raó del seu nomenament en el càrrec de màxima confiança, servint a les activitats privades de Begoña Gómez, que es pretenen millorar amb aquest nomenament”, apuntaven els magistrats.

Per a l’Audiència Provincial, això “podria suposar una desviació de recursos públics a favor d’interessos privats i, el que és més important, oferts dins d’una estructura institucionalitzada de poder que serveix per reforçar una influència indubtable com és la Presidència del Govern”.

Així les coses, Peinado va veure pertinent “citar en qualitat d’investigades pel suposat delicte de malversació de cabals o efectes públics Cristina Álvarez i Begoña Gómez”.

La decisió de l’instructor d’investigar-les per malversació va suposar un canvi de criteri respecte al que va concloure el passat maig, quan va imputar al delegat del Govern a Madrid i va descartar investigar-les a totes dues per aquest delicte en considerar que no tenien responsabilitat en el nomenament.