Mazón critica a Albares pel valencià mentre consent la seva retallada a Alacant

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha exigit aquest dimecres la “dimissió o la rectificació immediata” del ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, després de les seves declaracions en Onda Cero en les quals va afirmar que només el català, el gallec i el basc seran llengües oficials de la Unió Europea, excloent al valencià. Mazón ha defensat amb contundència que “no som una comunitat autònoma de segona” i ha reclamat disculpes públiques del ministre i del Govern.

No obstant això, aquesta postura xoca amb decisions recents del propi govern de Carlos Mazón en la Comunitat Valenciana. En municipis com Alacant, on el PP està al comandament juntament amb Vox, s'ha aprovat un canvi d'estatus lingüístic que classifica a la ciutat com de predomini castellà, modificant així la seva consideració anterior dins de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Aquest canvi implica que el valencià perd pes institucional i simbòlic en l'administració local i en l'educació, la qual cosa ha generat crítiques d'associacions culturals i lingüístiques.

A més, l'aprovació de la Llei de Llibertat Educativa per part del Consell ha permès que les famílies triïn la llengua vehicular en l'ensenyament dels seus fills, i en la pràctica, la majoria ha optat pel castellà, reduint la presència del valencià a les escoles i limitant la seva transmissió a les noves generacions. Aquests moviments reflecteixen un gir en la política lingüística de la Generalitat valenciana, que, segons experts, podria afeblir la normalització del valencià en el territori, generant tensions amb les reivindicacions d'identitat i cultura pròpies de la comunitat.

La reacció de Mazón enfront de Albares contrasta amb aquestes polítiques internes. “No pertanyem als Països Catalans de ningú, no ens falta capacitat de cultura, història, llengua, tradició i tampoc espanyolitat”, ha declarat el president valencià, en un missatge que ha generat crítiques pel que alguns consideren una incoherència entre les seves exigències a Madrid i les mesures aplicades en el seu propi territori que està governant.

L'origen de la polèmica amb Albares es remunta a l'entrevista concedida a Carlos Alsina, on el ministre va defensar l'oficialitat del català, gallec i basc com “absolutament irrenunciable i irreversible” i va afirmar que actualment 20 dels 27 membres de la UE fan costat al Govern en aquesta qüestió. Preguntat sobre el valencià, Albares es va limitar a assenyalar que l'Executiu sol ha sol·licitat l'oficialitat per a català, gallec i basc.

Amb aquesta doble polèmica, Mazón es troba en el centre d'un debat sobre la coherència política entorn del valencià: mentre exigeix respecte i reconeixement a nivell europeu, les seves decisions locals han reduït la visibilitat i l'ús de l'idioma en la Comunitat Valenciana.