El CGPJ llança un avís demolidor a Sánchez i Bolaños: ‘La independència judicial no es negocia’

L'obertura de l'any judicial a Espanya ha començat aquest divendres en la seu del Tribunal Suprem amb un acte marcat per la tensió institucional, les absències significatives i un clima de confrontació que reflecteix el moment convuls que travessa la justícia espanyola. El que tradicionalment hauria de ser una cerimònia d'unitat entre poders s'ha convertit en un pols polític i judicial, amb dos protagonistes en el centre de l'escenari: el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i la presidenta del Suprem i del CGPJ, Isabel Parello.

García Ortiz, en el centre de la tempesta

El fiscal general afronta un moment delicat. Està a les portes de ser imputat per la presumpta filtració d'un correu electrònic de la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en el qual s'admetria un suposat frau fiscal. La causa podria concretar aquesta mateixa tardor, i ha situat a García Ortiz en l'epicentre de la batalla política i mediàtica.

Conscient de la controvèrsia que envoltava la seva presència, García Ortiz va aprofitar la seva intervenció per a reivindicar el paper de la Fiscalia i demanar respecte a la institució que dirigeix:

“Sóc conscient de la singularitat de la meva intervenció. Si sóc aquí és perquè crec en la justícia, en la independència del poder judicial i, per descomptat, en la veritat.”

Parello alerta sobre la falta de jutges i defensa la independència judicial

En contrast amb el focus mediàtic sobre el fiscal general, la presidenta del Tribunal Suprem, Isabel Parello, va oferir un discurs ferm i estructurat, centrat en els reptes estructurals del sistema judicial. El seu advertiment va ser clar:

“Estem per sota de la taxa de jutges per ciutadà a Espanya. Hi ha una falta greu de jutges. Resulta alarmant.”

Parello va denunciar que les 120 places ofertes en les últimes convocatòries són insuficients fins i tot per a cobrir la taxa de reposició, i va reclamar de manera urgent 509 noves places judicials. Va subratllar que la solució no pot demorar més, i que agilitar processos a costa de sacrificar la formació de nous jutges seria un error.

A més, va llançar un missatge directe al ministre de Justícia, Félix Bolaños, recordant que la Sala de Govern del Suprem porta des de 2015 reclamant la regulació del Gabinet del Ministeri, una petició que segueix sense complir.

Independència judicial com a garantia democràtica

La presidenta va reivindicar la independència judicial com “una garantia per als ciutadans” i va subratllar que els jutges “no obeeixen ordres de ningú” en l'exercici de les seves funcions. “Estem sotmesos al dret, i el nostre únic marc és l'ordenament jurídic”, va afirmar. La independència, va dir, “ha de ser absoluta i respectada per tots”, sense pressions ni condicionaments, ni tan sols en judicis que afectin l'activitat política.

En un missatge dirigit al conjunt dels poders de l'Estat, inclòs el president del Govern, Pedro Sánchez, Parello va ser taxatiu:

“Les importunes constants desqualificacions per part d'institucions públiques són impròpies d'un país avançat i vulneren el principi de respecte mutu que ha de regir entre els poders de l'Estat.”

Encara que va evitar entrar en polèmiques personals, va deixar clar que el CGPJ “no entrarà en desqualificacions ni retrets, sinó que defensarà els principis del poder judicial que el fan digne d'aquest país”. En el seu tancament, va insistir que la confiança es construeix aplicant la llei amb rigor i sense excepcions, i que la independència judicial no és un privilegi corporatiu, sinó una condició imprescindible perquè existeixi Estat de dret.

Reconeixement institucional i avanços en igualtat

Parello també va destacar el treball del CGPJ en la normalització del Tribunal Suprem, que va arribar a tenir 31 vacants. Des de llavors, s'han efectuat 161 nomenaments, incloent 29 magistrats del Suprem, molts d'ells per unanimitat o amplis consensos.

En matèria d'igualtat, va subratllar que més del 42% dels nomenaments han estat dones, amb una taxa d'èxit del 12,5% superior a la dels homes. El nombre de magistrades en el Suprem ha passat de 10 a 23, la qual cosa reflecteix un canvi real en la cúpula del poder judicial. Va dedicar un reconeixement especial a “aquelles que lluiten pel dret a la igualtat i contra la falta de consideració que han sofert en el personal i professional”.

Un acte institucional convertit en reflex de la divisió

La cerimònia, lluny de ser un punt de partida solemne, es va convertir en un escenari de confrontació política i judicial. L'absència de dirigents polítics i el veto de part de la judicatura conservadora al fiscal general van evidenciar el clima de divisió que travessa Espanya. L'ocorregut en el Suprem no pot entendre sense el context de bloqueig institucional, crisi de confiança entre partits i pressió creixent sobre les figures clau del sistema judicial.

L'obertura de l'any judicial ha deixat clar que la justícia i la política estan més entrellaçades que mai, i que el desafiament de preservar la independència judicial serà central en els mesos que vénen.