La periodista que va menjar amb Mazón el 29O dóna explicacions: "Aquest va ser el meu error"

La periodista Maribel Vilaplana assegura que és la "primera interessada" que es clarifiquin els fets del 29 d’octubre —dia de la dana que va arrasar part de la província de València i en què van morir 228 persones— i reconeix que va ser "un error" demanar que no es difongués en un primer moment que havia dinat amb el president autonòmic, Carlos Mazón, perquè li semblava "injust" quedar "vinculada" a "un capítol tan dolorós". "Als responsables els correspon donar explicacions que jo no puc donar".

Així ho expressa Vilaplana en una carta oberta enviada aquest divendres als mitjans de comunicació, en què explica que s’ha decidit a escriure aquestes paraules "després de la contínua onada d’atacs, falsedats i missatges d’odi" que ha rebut a les xarxes socials, amplificats també per altres canals, arran de la seva recent intervenció com a consellera portaveu del Llevant Unió Esportiva, una responsabilitat que assumeix des de 2023.

En la seva missiva pública, Vilaplana expressa el seu "respecte i solidaritat més profundes envers totes les víctimes de la dana i envers les seves famílies" i afirma ser "plenament conscient del patiment que va provocar aquella tragèdia". "Lamento de tot cor si en algun moment la meva decisió de mantenir-me en un segon pla va poder generar dolor. Aquella decisió la vaig prendre per no avivar el circ mediàtic i per evitar que el meu nom pogués ser utilitzat com a instrument polític, com malauradament ha passat", assevera.

"Soc la primera interessada que es clarifiquin absolutament els fets que van ocórrer aquell dia, perquè és imprescindible que no es desviï el focus cap a històries paral·leles que l’única cosa que han fet és generar més dolor als afectats. Però també perquè les conseqüències que aquesta situació està tenint sobre la meva persona, sobre la meva família, sobre la meva vida laboral i sobre el meu estat psicològic estan sent brutals".

Detalla que aquell dia va mantenir la seva agenda laboral tal com estava prevista i que va arribar al restaurant El Ventorro passades les 15.00 h. "Vaig acudir a aquella cita a petició del president, amb l’objectiu d’explorar possibles vies de col·laboració professional. Durant la conversa se’m van plantejar diverses opcions, entre elles presentar una candidatura a un càrrec a la televisió autonòmica, que vaig rebutjar de manera clara per convicció personal i professional. A partir d’aquí, em va demanar la meva opinió sobre la situació de la televisió", exposa.

I en un moment determinat del dinar, segons el relat de Vilaplana, Mazón "va començar a rebre trucades que van interrompre la conversa de manera continuada". "Jo vaig continuar al restaurant, completament aliena a aquelles comunicacions: no vaig preguntar, no vaig participar ni vaig conèixer en cap moment el seu contingut, i el president tampoc em va traslladar cap inquietud al respecte. Vaig actuar, com sempre he fet, des de la discreció i el respecte que em caracteritzen", al·lega.

I afegeix: "Aquelles interrupcions, sumades a l’espera i a l’acomiadament, van endarrerir també la meva sortida del restaurant, que es va produir finalment entre les 18.30 i les 18.45. En el seu moment, enmig de la voràgine amb què es van desencadenar els fets, el desconcert i la pressió viscuda, sincerament no vaig calibrar la importància d’aquell desfasament horari inicial que es va fer públic". No obstant això, apunta, "amb la distància del temps i després de parlar-ho amb les persones més properes, he considerat necessari aclarir també aquest punt".

"En el moment en què vaig sortir de la reunió no era conscient de la gravetat del que estava passant en altres localitats valencianes, perquè a la ciutat no plovia i això em va fer sentir encara més aliena a la situació. En tornar a casa, vaig començar a prendre la veritable dimensió del que havia passat. Tan bon punt vaig entendre la magnitud del que havia ocorregut, em vaig posar en contacte amb el president quan li va ser possible. En aquella conversa li vaig traslladar la meva angoixa i també li vaig demanar, de manera molt clara, que si us plau el meu nom no sortís", indica.

"Aquest va ser el meu error", admet, per afegir que "aquest silenci, encara que benintencionat, va alimentar l’especulació i, quan finalment es va saber, va desembocar en un assetjament brutal". "Els dies posteriors van ser un autèntic malson. Em vaig sentir absolutament perduda. I quan finalment es va fer públic que jo era la persona que havia estat amb el president durant aquell dinar, el meu cap va esclatar", remarca.

"Vaig entrar en xoc"

"Vaig entrar en un xoc que em va portar a un ingrés hospitalari. Quan vaig sortir de l’hospital, la meva situació continuava sent extremadament delicada. No em vaig sentir amb forces per prendre jo les regnes i exposar-me directament. Per això vaig demanar a una persona de la meva total confiança que expliqués de part meva el que havia passat. Així es va fer públic aleshores el relat dels fets. Però amb el pas del temps he comprovat que no va ser suficient. Avui entenc que és necessari parlar en primera persona", narra.

I justifica no haver-ho fet fins ara perquè "confiava que el temps i el sentit comú serien suficients perquè s’entengués l’evident", i és que ella no té "res" a veure amb aquella "història".

"La realitat és que m’he convertit en una diana. Una diana utilitzada políticament i alimentada amb insinuacions masclistes que han condicionat aquesta història des del principi. I per això avui parlo: perquè ja no puc continuar suportant que aquest relat eclipsi allò realment important, que és aclarir què va passar aquell dia i assumir les responsabilitats que pertoquin", detalla.

En la mateixa línia, denuncia que durant aquests deu mesos ha viscut "sotmesa a una pressió insuportable" i ha estat objecte d’"un assetjament constant, d’insults, de burles i d’un escrutini injust" pel qual està en tractament psicològic amb "un diagnòstic d’estrès posttraumàtic".

"Cada nou cop reobre ferides que encara no han cicatritzat. Aquest procés no només m’ha afectat a mi. Ha colpejat també la meva família, que pateix en veure’m patir. Ells han hagut de suportar amb mi aquest assetjament, i aquest és, sens dubte, el dolor més gran de tots", lamenta.

I planteja una sèrie d’interrogants: "Realment hauria passat el mateix si en lloc d’una dona hagués estat un home qui es reunís amb el president? S’haurien dit les mateixes coses, amb el mateix to i el mateix judici? Hauria despertat tant de morbo, tant de masclisme ranci i tant de prejudici?".

"Cortina de fum per desviar l'atenció"

Al seu parer, aquest "enfocament profundament sexista ha servit com a cortina de fum per desviar l’atenció del que realment importa: aclarir les responsabilitats que es van derivar d’aquella jornada".

"No es pot construir un relat carregat d’insinuacions i morbo per distreure el focus del que realment importa", diu Vilaplana, que creu que "ser-hi aquell dia va ser una maleïda coincidència i un horrible cop de mala sort". "Hauria pogut ser qualsevol altre, però va ser aquell dia. El dia més difícil i dur per a milers i milers de valencians. Aquest és i serà sempre el meu turment, i hauré d’aprendre a portar aquesta càrrega durant tota la meva vida", manifesta.

"I als responsables els correspon donar les explicacions que jo no puc donar, perquè mai no he ocupat cap càrrec públic ni aquell dia vaig tenir cap capacitat de decisió. Tant de bo hagués estat a les meves mans fer alguna cosa, però no va ser així. Per això el focus ha d’estar on correspon: en les persones que aquell dia tenien responsabilitats i poder de decisió. Són elles les que han de donar explicacions", demana.