Albares adverteix que Espanya no mantindrà la normalitat amb Israel per Gaza
El ministre d’Exteriors critica l’actuació israeliana a Gaza i vincula la política espanyola amb els valors europeus. També reitera que la oficialitat del català a la UE és qüestió de temps.
Condemna de la situació a Gaza
José Manuel Albares declara que la crisi a Gaza representa una violació inacceptable dels drets humans: “No pot pensar que podem tenir una relació de normalitat”.
En una entrevista concedida a TV3 i recollida per Europa Press aquest dissabte, el ministre compara la postura d’Espanya amb la adoptada davant Rússia després de la invasió a Ucraïna: “Cal enviar un missatge a Israel com es va enviar a Rússia”.
Albares subratlla que la situació actual reflecteix un “desconeixement del dret internacional i de la més elemental humanitat”. Sobre les acusacions de genocidi, afirma que no té “cap problema amb aquesta paraula” i recorda la contribució espanyola de 1,1 milions d’euros a la Cort Penal Internacional per investigar crims de guerra a Gaza.
Política, esport i protestes
El titular d’Exteriors també aborda les manifestacions contra Israel durant la Vuelta a Espanya, mostrant comprensió envers la indignació ciutadana, però assenyalant que “política i esport no s’han de barrejar”.
Ucraïna i defensa dels valors europeus
Albares contextualitza la posició d’Espanya en el conflicte ucraïnès: “Els europeus ens juguem la nostra ànima, els nostres valors i la nostra convivència”. Rebutja que el país tingui un paper insuficient en l’escenari internacional i recalca la coherència de la seva política exterior: “Defensem els mateixos principis a Ucraïna i a Gaza. No hi ha tants països que ho facin”.
El ministre afegeix que el compromís no es demostra amb “fotos o viatges”, sinó amb suport sostingut al Govern ucraïnès, recordant que “altres governs espanyols van pagar un preu molt alt per entrar en guerres injustes i il·legals”.
Oficialitat de les llengües espanyoles a la UE
En un altre àmbit, Albares confirma que la oficialitat del català, gallec i basc a la Unió Europea “acabará arribant”. Defineix la iniciativa del Govern com a “irreversible i irrenunciable”, i destaca que uns vint països ja donen suport a la mesura.
El ministre argumenta que seria discriminatori que Espanya no pogués tenir més d’una llengua oficial a la UE, i subratlla que aquesta política és “una manera d’apropar Europa als ciutadans i de defensar la nostra identitat nacional plurilingüe”.
Escriu el teu comentari