El Govern central crida a consultes a l'ambaixadora a Tel Aviv davant les "calúmnies" d'Israel

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha cridat a consultes l’ambaixadora espanyola a Tel-Aviv, Ana María Salomon, davant de les "calumnioses acusacions cap a Espanya i les inacceptables mesures" contra les ministres Yolanda Díaz i Sira Rego.

Així ho han traslladat fonts del Ministeri després que el govern de Benjamin Netanyahu hagi respost al paquet de mesures per frenar el "genocidi" a Gaza anunciat pel president del Govern, Pedro Sánchez, denunciant que és un intent per "distraure l’atenció" dels escàndols de corrupció i anunciant sancions contra Díaz i Sira Rego.

En concret, a totes dues se’ls prohibeix entrar a Israel a més de vetar qualsevol contacte governamental amb elles.

Precisament el soci minoritari de l’Executiu ha declarat que no es conformava amb el paquet de mesures i reclamava retirar l’ambaixadora espanyola a Tel-Aviv, mentre que des d’IU i Podem s’ha apostat per la ruptura de relacions diplomàtiques.

Eina diplomàtica per expressar malestar

Aquesta és la primera vegada que el Govern crida a consultes Salomon des de l’atac terrorista de Hamas del 7 d’octubre de 2023 i la posterior ofensiva militar israeliana a Gaza, si bé aquesta ha estat convocada en nombroses ocasions pel Ministeri d’Exteriors hebreu per fer-li arribar la protesta de l’Executiu de Benjamin Netanyahu amb determinades postures o declaracions d’alts càrrecs espanyols, inclòs Sánchez.

La crida a consultes és una eina diplomàtica que se sol emprar per expressar el malestar del Govern amb un determinat país. Generalment és sine die i no requereix l’autorització del país de destinació perquè l’ambaixador pugui tornar al seu lloc en un futur.

Amb aquest gest, el Govern fa un pas més enllà que el comunicat que havia publicat prèviament negant l’"antisemitisme" del qual l’acusa Israel i rebutjant el veto a viatjar a Israel tant a la vicepresidenta segona com a la ministra de Joventut.

Tanmateix, no arriba al que reclamaven els seus socis de procedir a la retirada, una mesura més contundent i que requereix el plàcet previ de l’altre govern per poder enviar un nou ambaixador. En aquest cas, l’actual Govern hi va recórrer per última vegada al maig de 2024.

El Govern va fer el mateix després dels atacs de Milei

Aleshores, l’Executiu va cridar a consultes i al cap de dos dies va retirar definitivament l’ambaixadora a Buenos Aires davant la negativa del president argentí, Javier Milei, de disculpar-se després de titllar de "corrupta" la dona de Sánchez durant un acte a Madrid organitzat per Vox.

Després de mesos de crisi diplomàtica i encreuaments verbals, l’Executiu va nomenar un nou ambaixador en aquest país, tornant la relació als canals diplomàtics habituals, si bé a nivell governamental es manté la tensió.

Fins ara, el Govern havia vingut esgrimint que no retirava l’ambaixadora a Israel igual que no s’ha retirat l’ambaixador a Moscou després de la invasió russa d’Ucraïna sota la premissa que es vol mantenir el diàleg amb aquest país, ja que serà part de la solució al conflicte, igual que es vol mantenir amb Israel, com a part de la solució al conflicte a l’Orient Mitjà.

Aquest mateix argument és en què es basa la negativa a trencar relacions amb Israel. Albares ha defensat en alguna ocasió que trencar relacions amb Israel és quelcom que no es plantegen ni els mateixos palestins ni els països àrabs i, per tant, no es pot pretendre anar més enllà del que fan aquests.