El Congrés frena la reducció de la jornada i l'Executiu es trontolla: Junts, un soci que condiciona tot

El Congrés dels Diputats va tombar aquest dimecres el projecte de llei que reduïa la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, una de les mesures més emblemàtiques del Govern de coalició entre #PSOE i Sumar. La derrota, provocada pel vot en contra de PP , Vox i Junts, no sols frena una reforma amb ampli suport social, sinó que exposa les profundes tensions internes i la fragilitat d'un Executiu que comença a mostrar esquerdes perilloses.

Una derrota que va més enllà de la jornada laboral

L'ocorregut no pot interpretar únicament com un revés en matèria laboral. La votació es va convertir en una prova de força política: el Govern va mesurar la seva capacitat d'avançar reformes estructurals en un Parlament cada vegada més fragmentat. Yolanda Díaz, impulsora de la mesura, havia convertit la iniciativa en un gest simbòlic per a marcar diferències entre els qui “estan amb els treballadors” i els qui no. No obstant això, la derrota va ser contundent: la reforma ni tan sols va superar el tràmit parlamentari.

La negativa de Junts , que va presentar la seva pròpia esmena a la totalitat, va ser determinant. El partit de Carles Puigdemont es va alinear amb la dreta parlamentària de Vox i PP, argumentant que la mesura podia posar en risc a les pimes catalanes i que no hi havia hagut negociació suficient. En paraules de Miriam Nogueras, portaveu de Junts: “El Govern central no vol veure ni entendre la realitat del teixit productiu i empresarial de Catalunya, raó per la qual mantenim l'esmena a la totalitat. Aquesta llei és absolutament perjudicial i, com sempre, acabaran pagant-la els mateixos.”.

Segons Nogueras, l'Executiu espanyol desconeix la realitat de Catalunya “Perquè el mecànic del poble no és l'amo de Ferrari, el perruquer del barri no és el propietari de L'Oréal, el carnisser no és l'amo de Mercadona i l'emprenedor que ha aixecat el seu negoci no és Elon Musk. El portaveu va insistir que aquesta llei ignora per complet la complexitat del teixit empresarial català i es legisla 'a cop de titular'.”, en lloc de basar en dades i necessitats reals dels empresaris que sostenen l'estat del benestar.

Junts, un aliat del qual ningú es fia

En els últims mesos, Junts ha jugat un paper que va més enllà de la mera oposició parlamentària: ha bloquejat la senda de dèficit, ha tensionado la negociació pressupostària i ara ha tombat una reforma clau. La seva influència sobre el Govern és cada vegada més evident. Encara que no pot provocar un canvi d'Executiu per si sola, sí que té la capacitat de paralitzar-ho i d'exigir contrapartides polítiques d'alt nivell.

La dependència de Junts comença a ser un risc estratègic. Cada negociació futura, des dels Pressupostos de 2026 fins a altres reformes estructurals, estarà condicionada per la disposició del partit independentista. Això genera desconfiança dins del propi Executiu i entre els aliats parlamentaris, afeblint la posició del Govern fins i tot en mesures que compten amb consens social.

Pressupostos en l'aire

La derrota de la jornada laboral evidència els límits de la “geometria variable”, l'estratègia de l'Executiu basada en pactes puntuals amb socis i aliats. Sense un bloc estable, cada votació es converteix en un pols polític que pot decidir la viabilitat del Govern.

Els Pressupostos Generals de 2026 es presenten ara com un desafiament majúscul. Sense el suport de Junts i amb la dreta parlamentària en bloc, aprovar els comptes serà una tasca gairebé impossible. L'alternativa d'aprovar parts de la reforma per decret ofereix solucions parcials, però no elimina la sensació que la coalició està sota pressió constant i sense capacitat plena per a decidir la seva agenda.

La tensió social també estreny

La derrota no sols genera inestabilitat parlamentària: també obre una esquerda al carrer. Sindicats com a UGT i #CCOO han convocat mobilitzacions en tot el país, pressionant a l'Executiu i recordant-li que el descontentament social pot amplificar si es percep que els interessos dels treballadors queden bloquejats per interessos polítics. Cada pas en fals pot traduir en confrontació mediàtica i social, augmentant la pressió sobre un Govern ja afeblit.

Crisi de Govern o punt d'inflexió?

La pregunta que ara es fan els analistes no és si la reforma laboral veurà la llum, sinó quant temps pot mantenir l'Executiu la seva capacitat de governar sense un bloc estable. La legislatura entra en una fase de desgast accelerat: cada votació és un desafiament i cada derrota una evidència que la dependència de socis imprevisibles, com Junts, limita seriosament l'acció política.

El Govern insisteix que això és un “punt i seguit”, però la sensació general és que s'enfronta a un cicle d'incertesa política i fragilitat institucional. La derrota parlamentària de la reducció de jornada laboral deixa clar que la governabilitat espanyola en aquesta etapa depèn menys de majories sòlides i més d'aliances condicionades, negociacions tàctiques i acords que poden canviar d'un dia per a un altre.

La legislatura ja no és només una qüestió de polítiques i reformes: és un tauler d'equilibris precaris on l'estabilitat depèn de mantenir a socis clau en una línia que sovint resulta imprevisible. El futur de l'Executiu, i la seva capacitat real de governar, comença a semblar tan vulnerable com la reforma que ahir va naufragar en el Congrés.