El PSOE amplia l'avantatge electoral sobre el PP després del primer baròmetre del curs

El Centre de Recerques Sociològiques ha publicat el primer baròmetre del curs 2025-2026, oferint una fotografia detallada sobre la intenció de vot i la valoració ciutadana dels principals líders polítics. L'enquesta es va dur a terme entre l'1 i 6 de setembre, després de setmanes marcades per incendis en diverses comunitats autònomes i tensions polítiques entorn de la seva gestió. L'estudi reflecteix un notable creixement del PSOE, que aconsegueix un 32,7% d'intenció de vot, consolidant un avantatge de nou punts enfront del PP, la xifra del qual cau al 23,7%. Aquesta diferència contrasta amb la igualtat gairebé absoluta registrada al juliol, quan la distància entre tots dos partits era de tot just 0,5 punts.

Segons analistes consultats, “l'augment reflecteix la resposta favorable de l'electorat a la gestió del Govern en situacions de crisis, i també a la percepció d'estabilitat enfront de l'oposició”.

Evolució dels principals partits

El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, experimenta un creixement de 5,7 punts respecte a l'últim baròmetre. Aquest augment no sols indica una intenció de vot més alta, sinó que també reflecteix un suport indirecte a les decisions adoptades per l'Executiu durant els incendis i altres emergències recents. En paral·lel, Alberto Núñez Feijóo encadena tres reculades consecutives, amb una caiguda de 2,8 punts, consolidant una tendència negativa que preocupa la direcció del PP. En paraules d'experts, “Feijóo enfronta el desafiament de reconnectar amb la seva base electoral després d'una sèrie de resultats negatius”.

Vox, després de la forta pujada registrada al juliol, retrocedeix 1,6 punts fins a situar en un 17,3% d'intenció de vot. Els analistes destaquen que, encara que el partit manté un suport rellevant, “la volatilitat del seu electorat continua marcant la seva dinàmica”. Per part seva, Sumar puja lleugerament 0,1 punts, aconseguint un 7,9%, mentre Podem descendeix 0,1 punts fins a 4,3%, evidenciant un estancament relatiu en el bloc progressista més petit.

Entre els partits minoritaris, ERC manté un 2,1% de suport, mentre la formació de l'eurodiputat Alvise Pérez baixa a 1,6%. Junts perd 0,2 punts i se situa en 0,8%, mostrant que els partits regionals conserven un suport limitat en el conjunt de l'electorat nacional.

Valoració de líders polítics

El CIS reflecteix també la percepció ciutadana sobre els dirigents. Pedro Sánchez lidera tant la valoració mitjana com l'índex de confiança, obtenint una nota de 4,23. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, aconsegueix 4,13, consolidar com la figura progressista més ben valorada després del president. Alberto Núñez Feijóo es queda en 3,55 i Santiago Abascal en 2,93. Malgrat aquestes xifres, la confiança ciutadana és limitada: “El 68,9% desconfia del president i el 80,9% del líder del PP”.

Quant a la preferència sobre qui hauria de liderar el Govern, el 24,8% es decanta per Sánchez, mentre Abascal obté un 10,8% i Feijóo només un 9,7%. L'enquesta posa de manifest que la percepció de lideratge no sempre coincideix amb la intenció de vot, però influeix directament en la legitimitat percebuda dels dirigents enfront de la ciutadania.

Prioritats i preocupacions dels espanyols

L'enquesta també mostra canvis en les prioritats dels ciutadans. L'habitatge continua com el principal motiu d'inquietud, amb un 30,4% d'esments, lleugerament superior al registre del baròmetre anterior. La immigració ascendeix al segon lloc, amb un 20,7%, reflectint un interès creixent per polítiques de control fronterer i gestió social. En contrast, la preocupació per la corrupció i el frau descendeix del segon al novè lloc, indicant que la ciutadania centra la seva atenció en problemes més immediats i tangibles. Analistes assenyalen que “la ciutadania prioritza qüestions concretes com a habitatge i immigració, relegant els escàndols polítics a un segon pla”. 

Panorama polític i tendències

El primer CIS del curs dibuixa un panorama polític definit. El PSOE arrenca el nou període amb un suport consolidat, recolzat en la gestió de crisis recents i la percepció d'estabilitat enfront de l'oposició. El PP, en canvi, enfronta un desgast sostingut que obliga a replantejar estratègies i reconnectar amb el seu electorat. Vox i Sumar mostren moviments limitats però estables, mentre els partits minoritaris mantenen un suport reduït i relativament constant.

La percepció de líders i les preocupacions socials marquen l'agenda política per als pròxims mesos, suggerint que els temes d'habitatge i immigració influiran en l'estratègia dels partits i en les decisions electorals.

Una fotografia política en moviment

El CIS ofereix un retrat clar de les tendències actuals, mostrant un PSOE enfortit, un PP en reculada i un electorat que prioritza problemes concrets per sobre de la polèmica política. L'enquesta no sols reflecteix la intenció de vot, sinó també la percepció de lideratge, confiança i preocupacions ciutadanes, configurant un escenari que marcarà la dinàmica política d'Espanya en els mesos esdevenidors.