VÍDEO | Hi va haver 'kale borroka' a les protestes de Ferraz? Recordem Esperanza Aguirre tallant carrers

Les protestes propalestines d’aquest diumenge a Madrid, que van obligar a suspendre l’última etapa de La Vuelta Ciclista a España, han generat un intens debat polític. Mentre milers de persones es manifestaven contra el genocidi a Gaza, des del Partit Popular i Vox s’afanyaven a qualificar la mobilització com un acte de “kale borroka” o fins i tot de “jihadisme”. Un intent clar de criminalitzar una ciutadania que, històricament, sempre ha mostrat sensibilitat i solidaritat amb el poble palestí.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va ser la primera a carregar contra la protesta, difonent un vídeo en què acusava el Govern de Sánchez d’haver “alentat la kale borroka”. Poc després, dirigents com Carlos Díaz-Pache o Alfonso Serrano s’afegien a la mateixa tesi, assegurant que entre els manifestants hi havia “vinculats amb el terrorisme”. Una acusació que el mateix Ministeri de l’Interior es va encarregar de desmentir.

En aquesta estratègia, la dreta i l’extrema dreta semblen oblidar ràpidament el seu propi historial de protestes al carrer. Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid, va arribar a tallar el trànsit a Ferraz el novembre de 2023 durant les manifestacions contra l’amnistia, incitant els concentrats a seguir-la a la carretera: “Jo tallaria el trànsit”, deia mentre gesticulava perquè l’acompanyaren. En aquell moment no es va parlar de “kale borroka”, sinó de “defensar la democràcia”.

La doble moral és evident: el que per a la dreta és legítim quan ho protagonitzen ells, es converteix en “terrorisme de carrer” si ho fan altres. I encara més quan es tracta d’una mobilització per una causa tan universal i humana com aturar un genocidi retransmés en directe.

Les imatges d’aquest diumenge a Madrid mostren milers de ciutadans aixecant la veu no per unes sigles polítiques, sinó per un principi bàsic: la vida. Una protesta que va molt més enllà del debat partidista i que reflecteix que la societat espanyola no vol ser còmplice silenciosa de la massacre a Gaza.

Anomenar això “kale borroka” és un insult no sols als qui es van manifestar de manera pacífica, sinó també a la memòria d’un país que sempre ha entès que la solidaritat internacionalista també forma part de la nostra identitat democràtica.