Corrupció i política exterior marquen el xoc frontal entre Sánchez i Feijóo en el Congrés

El segon cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo en el Congrés dels Diputats ha evidenciat la profunda polarització de la política espanyola. Encara que el debat s'esperava centrat en la massacre en la Franja de Gaza, ràpidament es va desviar cap a una confrontació sobre l'estabilitat del Govern i els problemes interns que, segons l'oposició, acuiten al país.

El punt de partida: la massacre a Gaza

El teló del debat es va aixecar amb la delicada situació a Gaza. Pedro Sánchez, en una postura ferma i que busca "situar a Espanya en el costat correcte de la història", ha qualificat l'ocorregut com un genocidi. El president ha justificat la política exterior del seu Govern, que incluye un decret llei per a l'embargament d'armes a Israel i la prohibició d'entrada al país als qui participin en la massacre, una postura que ha generat friccions i crítiques tant a nivell intern com extern.

Feijóo, per part seva, ha qüestionat la coherència d'aquesta postura, assenyalant que la falta d'un debat amb l'oposició trenca "quaranta anys de consens en política exterior". A més, ha utilitzat la situació per a llançar una crítica més àmplia, insinuant que 

De la política exterior a la inestabilitat del Govern

No obstant això, l'enfrontament no es va mantenir en l'àmbit internacional. La pregunta de Feijóo a Sánchez sobre la "estabilitat del seu Govern" va servir com a catalitzador per a un abrupte canvi de focus. Aquest gir no va ser casual; arriba en un moment de vulnerabilitat per a l'Executiu, especialment després del recent revés parlamentari que va suposar el rebuig a la llei per al a reducció de la jornada laboral.

Feijóo va aprofitar aquesta conjuntura per a pintar un quadre d'inestabilitat, utilitzant metàfores com el "joc de trilers" per a acusar el Govern d'ocultar problemes reals. Va esmentar la inestabilitat en el transport, les vagues i la crisi de l'habitatge com a exemples de la ineficiència de la gestió socialista. El líder del PP també va recórrer a analogies amb figures polítiques internacionals i a l'al·lusió als casos de la dona i el germà de Sánchez, intentant afeblir la figura del president.

 Problemes reals vs. confrontació política

En la seva rèplica, Sánchez va intentar retornar el debat als problemes que afecten la ciutadania, acusant l'oposició de centrar "insults" en lloc d'en l'"argumentació". Va esmentar directament les llistes d'espera en la sanitat i les dificultats d'accés a l'habitatge, redirigint la crítica a la gestió dels governs autonòmics del PP.

El president ha volgut desvincular la seva gestió de les acusacions, defensant que el seu Govern és "net" i que les crisis econòmiques i socials són un desafiament que no es resol amb la confrontació. D'aquesta manera, el debat, que va començar amb un tema tan greu com un conflicte internacional, va acabar revelant les tensions internes i les estratègies de tots dos partits per a dominar la narrativa política. L'enfrontament, lluny d'oferir solucions concretes, va subratllar la profunda bretxa entre les prioritats i enfocaments dels dos principals líders de la política espanyola.