De la pau a l'odi: Ayuso i Aznar criminalitzen als qui demanen la fi del genocidi

Mentre milers de ciutadans surten als carrers per exigir l’alto el foc a Gaza i denunciar un genocidi, líders polítics com Isabel Díaz Ayuso i José María Aznar han optat per un discurs carregat de referències bèl·liques i maximalistes que contribueixen a polaritzar encara més el debat polític a Espanya.

La presidenta de la Comunitat de Madrid va acusar el Govern de Pedro Sánchez de “fer servir la kale borroka per mantenir-se al poder”, arran de les protestes propalestines durant la Volta Ciclista. Lluny de reconèixer que aquestes mobilitzacions es desenvolupen sota el paraigua de causes humanitàries, Ayuso les va reduir a una maniobra “jaleada des de la Moncloa” contra la “imatge de Madrid i d’Espanya”. Fins i tot va parlar de “boicot revolucionari” i d’una “situació gravíssima que afecta de ple l’Estat de dret”.

El to bel·ligerant es va intensificar quan la dirigent popular va assegurar que l’Executiu “blanqueja Hamàs” i “demonitza l’única democràcia de l’Orient Pròxim”, en clara referència a Israel. En paral·lel, Ayuso va insistir que els danys ocasionats per les protestes han de ser pagats “des del president fins a molts dels seus ministres”.

En la mateixa línia, l’expresident José María Aznar, durant l’obertura del Campus FAES, va alertar que si Israel “perd el que està fent” el món occidental estaria “a la vora de la derrota total”. Aznar, que va acusar Sánchez d’“abanderar la causa palestina” per fugir dels casos de corrupció, va equiparar el conflicte a Gaza amb la guerra d’Ucraïna i va recórrer a una retòrica apocalíptica, situant Europa davant una hipotètica guerra total.

Aquestes declaracions contrasten amb l’esperit de les manifestacions ciutadanes, on el lema comú és la defensa de la vida i la pau. Davant pancartes que reclamen un “alto el foc immediat” i denuncien el drama humanitari a Gaza, Ayuso i Aznar responen amb un llenguatge que recorda més a trinxeres i guerres passades que no pas a la recerca de solucions democràtiques.

Lluny de contribuir a un debat serè i constructiu, els seus discursos criminalitzen aquells que protesten pacíficament per posar fi a la violència i alimenten un marc guerracivilista que poc té a veure amb la realitat del carrer: milers de veus que clamen pel respecte als drets humans i la pau a Palestina.