El TC es prepara per a desestimar recusacions i avançar en les empares del ‘procés’

La màxima autoritat constitucional del país afronta un moment decisiu que definirà la continuïtat dels procediments d’ampara dels principals líders del ‘procés’. La resolució de les recusacions permetrà desbloquejar els recursos presentats per Puigdemont, Junqueras i altres exconsellers, determinant de manera efectiva com s’aplicarà la llei d’amnistia en cada cas individual. Aquesta decisió tindrà implicacions jurídiques i polítiques rellevants, tant per al sistema judicial com per a la política catalana.

Antecedents: recursos d’ampara i llei d’amnistia

Els recursos d’ampara van ser interposats per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres exconsellers després de la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-los l’amnistia relacionada amb la malversació de l’1-O. La legislació d’amnistia, aprovada a Espanya, havia estat qüestionada prèviament en recursos d’inconstitucionalitat, però la primera sentència del TC la va avalar, amb deu magistrats participant i Macías apartat per la seva postura contrària a la llei.

En aquest context, van sorgir recusacions dirigides a diversos magistrats, qüestionant la seva imparcialitat. L’Advocacia de l’Estat va sol·licitar apartar el conservador José María Macías, assenyalant que havia mostrat opinions contràries a la llei d’amnistia quan era vocal del Consell General del Poder Judicial. A més, Vox va demanar apartar el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, mentre que Puigdemont i Antoni Comín van recusar Macías, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, al·legant motius similars i assenyalant la “estreta relació” d’aquests últims amb el PP.

Fonts jurídiques consultades expliquen que “els ponents d’aquesta sèrie de recusacions proposen rebutjar-les”, de manera que s’espera que el Ple ratifiqui aquesta posició. Aquest plantejament reforça la diferència entre el control abstracte de la constitucionalitat de la llei i la seva aplicació concreta a cada ampara.

Arguments de les recusacions

Els recusants van al·legar que Macías havia manifestat prèviament la seva oposició a la llei d’amnistia en textos oficials i, per tant, no podria jutjar amb imparcialitat els recursos de Puigdemont i Comín. D’altra banda, Arnaldo va ser qüestionat per un llibre on expressava “animadversió” envers Puigdemont, i Espejel pel seu vot particular el 2020 contra l’absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, relacionat amb els fets de l’1-O.

Les fonts consultades destaquen que “una cosa és el control abstracte sobre la constitucionalitat de la llei, i una altra la seva aplicació al cas concret”, diferenciant la revisió general de la llei d’amnistia dels amparos individuals, on s’avalua la situació de cada exdirigent per separat.

Admissió de recursos i mesures cautelars

El Ple anterior havia d’admetre els recursos de Puigdemont, Comín i Lluís Puig, però les recusacions van provocar retards. Mentrestant, els amparos de Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull ja van ser admesos entre febrer i abril, sol·licitant la retirada cautelar de les penes d’inhabilitació. Puigdemont va demanar específicament que es suspengués l’ordre de detenció nacional que pesa sobre ell.

Tot i que aquestes mesures cautelars són habituals en aquest tipus de procediments, les fonts recorden que “és raríssim que se’n concedeixin”. Per això, tant els casos de Junqueras com de Puigdemont hauran d’esperar la resolució de fons sobre els amparos, mentre el Ple del TC analitza els recursos de manera completa i exhaustiva.

Ple complet: composició i dinàmica

A diferència de la primera sentència sobre la llei d’amnistia, on van participar només deu magistrats (Macías apartat i Juan Carlos Campo absteniéndose), el Ple del 23 de setembre comptarà amb els dotze magistrats. La majoria progressista de set front a cinc conservadors permetrà una deliberació integral de tots els recursos.

Aquest escenari garanteix que el Tribunal pugui estudiar cada recurs d’ampara amb plena participació dels seus membres, avaluant la constitucionalitat de les decisions judicials del Tribunal Suprem i la correcta aplicació de la llei d’amnistia als líders del ‘procés’.

Implicacions polítiques i jurídiques

El rebuig de les recusacions no només desbloquejarà els amparos, sinó que reafirmarà la separació entre l’avaluació abstracta de la llei i la seva aplicació concreta a casos individuals. Analistes legals destaquen que aquesta distinció és clau per mantenir la independència judicial i evitar conflictes d’interès en casos amb alta càrrega política.

A més, la decisió del TC tindrà repercussions polítiques evidents. La resolució dels amparos afectarà directament la situació processal dels líders independentistes i la percepció pública sobre la gestió judicial dels casos relacionats amb l’1-O, consolidant precedents sobre com es gestionen recusacions i l’aplicació de mesures cautelars en procediments d’alt impacte polític.