Paz Esteban i el ‘cas Pegasus’: el CNI, sota la lupa judicial en un escàndol d’espionatge polític

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), organisme clau de la seguretat espanyola, es troba al centre d’un dels escàndols més mediàtics dels darrers anys: el suposat ús del programari Pegasus per espiar polítics independentistes. Aquest dilluns, Paz Esteban, exdirectora del CNI, compareix per videoconferència davant del Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona com a investigada, en el marc de la investigació que examina si els telèfons de l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i del president d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, van ser infectats amb aquest programa.

“És la segona vegada que comparec davant d’un jutge per aquest assumpte, sempre amb l’assistència de l’Advocacia de l’Estat”, ha explicat Esteban sobre la seva declaració anterior, realitzada al gener de 2024 davant del Jutjat d’Instrucció 29 per la suposada intervenció del mòbil del expresident Pere Aragonès.

Aquest escàndol posa en evidència la tensió entre la seguretat nacional i el respecte als drets polítics, generant un debat públic sobre els límits de la intel·ligència a Espanya.

Orígens del ‘cas Pegasus’

El cas Pegasus sorgeix arran de la denúncia de diversos líders polítics i activistes independentistes per suposades intervencions dels seus telèfons mòbils mitjançant el programari espia de l’empresa israeliana NSO Group. L’Audiència Provincial de Barcelona ha ordenat la imputació d’Esteban, considerant que existeixen “indicis fonamentats” que suggereixen que el CNI podria haver estat l’únic client a Espanya del grup NSO i, per tant, el probable responsable de la infecció de múltiples terminals vinculats a l’entorn polític d’ERC.

En l’auto consultat per Europa Press, el tribunal assenyala que hi ha proves suficients per pensar que “la remissió de SMS maliciosos a Josep Maria Jové es va realitzar a través de la mateixa infraestructura informàtica vinculada a activitats desenvolupades pel CNI amb autorització judicial formal”.

Aquest detall és clau, perquè introdueix la possibilitat que els serveis d’intel·ligència espanyols hagin utilitzat mitjans altament sofisticats per vigilar polítics i representants de l’independentisme català, aixecant crítiques sobre el respecte a la legalitat i la privacitat.

La compareixença d’Esteban: implicacions i abast

La citació d’aquest dilluns es realitza davant de la magistrada que instrueix el cas, centrada en la possible infecció dels mòbils de Riba i Jové. La compareixença serà per videoconferència, com ja va ocórrer amb la declaració del mòbil d’Aragonès, i comptarà amb l’assistència d’advocats de l’Advocacia de l’Estat.

Els experts jurídics consideren que la declaració d’Esteban podria ser decisiva per aclarir l’abast real de l’espionatge i determinar responsabilitats en la direcció del CNI. “No hi ha precedents recents d’un cas d’aquesta magnitud que impliqui simultàniament la intel·ligència i alts càrrecs polítics”, destaquen fonts judicials i analistes de seguretat.

La investigació examina no només la intervenció dels telèfons de polítics, sinó també la participació d’alts comandaments del CNI i la possible implicació de tercers en l’adquisició i ús del programari Pegasus.

Altres procediments judicials relacionats

Esteban no està implicada únicament en aquesta causa. També es troba imputada per suposats usos del programa Pegasus contra Pere Aragonès, l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, i l’exdiputat Jordi Solé.

A més, el Jutjat d’Instrucció 2 de Barcelona ha admès a tràmit aquesta mateixa setmana una querella contra els exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, l’exdirectora del CNI i diverses empreses tecnològiques, per presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.

“És la primera vegada que una jutgessa ordena investigar el paper de l’institut armat en el suposat espionatge a l’independentisme”, subratllen fonts judicials consultades.

Aquestes investigacions paral·leles compliquen l’escenari polític i judicial, i podrien obrir noves línies de responsabilitat tant per a la intel·ligència com per a comandaments policials, així com per a les empreses proveïdores de programari de vigilància.

Context polític i social: l’impacte sobre ERC i l’independentisme

El ‘cas Pegasus’ ha generat una crisi de confiança entre els partits independentistes i el Govern espanyol. La possibilitat que líders polítics hagin estat espiats per un organisme estatal alimenta la polèmica sobre la protecció de drets fonamentals, la transparència dels serveis d’intel·ligència i els límits de la intervenció en la vida privada de representants polítics.

Per a ERC, les actuacions judicials representen un pas cap a aclarir els possibles abusos de poder: “Existeixen indicis que es van vulnerar drets fonamentals dels nostres representants”, assenyalen fonts del partit.

La declaració d’Esteban, juntament amb les querelles contra la Guàrdia Civil i empreses tecnològiques, reforça la percepció que es tracta d’un cas sense precedents a Espanya, tant pel nivell d’implicació del CNI com per la utilització de tecnologia d’espionatge avançada.

Perspectives i desafiaments futurs

El cas Pegasus no només té implicacions judicials, sinó també polítiques i socials. La investigació podria derivar en reformes sobre la supervisió de la intel·ligència a Espanya, protocols de seguretat per a l’ús de programari d’espionatge i un major control sobre les activitats dels serveis d’intel·ligència.

Experts consultats apunten que la transparència i la rendició de comptes seran determinants per restaurar la confiança en les institucions: “Si es confirma que hi va haver espionatge dirigit, serà imprescindible revisar els mecanismes de control intern del CNI”.

La compareixença d’Esteban marca un moment crític per al sistema judicial espanyol, i per a l’equilibri entre seguretat nacional i drets civils. La resolució del cas podria establir precedents en matèria de vigilància tecnològica i control democràtic dels serveis d’intel·ligència.