El president del Tribunal Constitucional (#TC), Cándido Conde-Pumpido, ha indicat aquest dijous que li "estranyaria" que "Espanya fos l'únic país de la UE" el Parlament de la qual no pogués aprovar una amnistia, en al·lusió a les qüestions plantejades pels tribunals espanyols al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre aquesta llei.
"Encara que hi ha hagut molta polèmica sobre aquest tema, m'estranyaria que Espanya fos l'únic país de la UE que no pogués aprovar el seu Parlament una amnistia", ha dit, en un desdejuni informatiu amb la premsa per a presentar la VI Conferència Mundial sobre Justícia Constitucional, que se celebrarà a Madrid entre el 28 i el 31 d'octubre.
Conde-Pumpido ha explicat que gairebé tots els països de la UE contemplen una amnistia en la seva Constitució o, si no ho fan, com en el cas d'Alemanya, els seus Parlaments l'han aprovat.
El TJUE té sobre la taula qüestions plantejades pel Tribunal de Comptes, en el cas sobre les despeses i l'acció exterior del 1-O; de l'Audiència Nacional, pel delicte de terrorisme en el 'cas CDR'; i dos del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre malversació. Sobre els dos primers casos, ja va celebrar vista el juliol passat i l'Advocat General de la UE emetrà les seves conclusions el pròxim 13 de novembre, que no són vinculants però sí molt influents.
D'altra banda, interrogat sobre quan calcula que el TC resoldrà els recursos d'empara de l'ex president català Carles Puigdemont i el que fora el seu vicepresident, Oriol Junqueras, contra la decisió del Tribunal Suprem (#TS) de no amnistiar-los la malversació del 'procés', Conde-Pumpido ha assenyalat que "difícilment abans de nadal", subratllant que en tot cas trigaran "diversos mesos".
"M'agradaria dir que abans de l'estiu pròxim estiguin resolts tots els assumptes (sobre l'amnistia) però és probable que abans de l'estiu pròxim jo ja no sigui el president, així que no el puc dir", ha precisat, recordant que el gener vinent caducarà el seu mandat com a magistrat del TC, al costat del dels altres tres companys que van ser designats pel Senat: la també progressista María Luisa Balaguer i els conservadors Ricardo Enríquez i José María Macías.
Conde-Pumpido ha aprofitat per a ressaltar l'agilitat amb la qual aquest TC ha resolt el primer recurs contra la llei d'amnistia, el presentat pel PP, que va decidir ventilar primer en considerar "el més important, perquè abordava la major part dels assumptes" de la norma jurídica.
Al fil, ha explicat que, en la seva opinió, "quan el TC té un assumpte important" entre mans ha de resoldre amb celeritat, no "trigar 13 anys" com amb la llei de l'avortament del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero o quatre anys com amb l'Estatut català, perquè "aquest retard genera pertorbació en l'ordenament jurídic". "Per tant, vam fer un esforç", ha enaltit.
No obstant això, encara queden més d'una vintena d'assumptes relacionats amb l'amnistia per resoldre, alguna cosa que ha qualificat de sorprenent, puix que "no ha passat" en tota la història del TC.
Aquests altres assumptes començaran a ventilar en el Ple que se celebrarà la setmana vinent, amb altres dues sentències: una responent al recurs de les Corts d'Aragó i una altra a la qüestió d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem (#TS) per un cas de desordres públics.
El TC reprèn l'amnistia
"Els anirem resolent a poc a poc perquè, encara que la doctrina general ja està assentada, cada recurrent pot presentar problemes nous", ha exposat. A més, ha assenyalat que així ocorre en el recurs aragonès, on es pregunta al TC pel delicte de malversació, un assumpte clau puix que el TS no va amnistiar per complet a Puigdemont i Junqueras en entendre que la pròpia permet excloure la seva aplicació a aquest delicte en el cas de tots dos.
Sobre aquesta sentència, Conde-Pumpido únicament ha avançat que tindrà 100 pàgines. Fonts jurídiques consultades per Europa Press asseguren que farà una primera aproximació a l'encaix de la malversació en la llei d'amnistia però d'una forma superficial, de manera que no cal esperar un impacte directe i immediat en la situació de Puigdemont, contra el qual pesa una ordre de detenció nacional, i Junqueras, inhabilitat fins a 2031.
La ponent d'aquest recurs de les Corts d'Aragó, la magistrada progressista Laura Díez, va confeccionar un primer esborrany on, d'acord amb les fonts consultades, avalava amnistiar qualsevol malversació comesa per al 'procés'. No obstant això, no va convèncer al gruix dels seus companys, per la qual cosa retocarà la ponència per a rebaixar la seva proposta inicial.
D'altra banda, Conde-Pumpido ha avançat respecte a la qüestió llançada pel Suprem, la ponència del qual ha recaigut sobre el magistrat conservador Ricardo Enríquez, que s'aplicarà la doctrina fixada en aquesta primera sentència sobre l'amnistia --on el TC la va avalar--, si bé ha revelat que "pot haver-hi algun punt que tingui raó i hagi de ser admès".
Del pròxim Ple, segons les citades fonts, també s'espera que el TC admeti a tràmit els recursos d'empara de Puigdemont i els exconseller Antoni Comin i Lluís Puig, les úniques arracades que se'ls doni entrada en la cort de garanties, que ja va admetre els de Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.
Conde-Pumpido ha posat en relleu que mentre els líders del 'procés' es queixen que no se'ls ha aplicat l'amnistia, altres persones que també han recorregut en empara, per exemple "algun policia", combaten que se li hagi aplicat a uns altres. Al seu judici, aquestes últimes impugnacions tenen "escasses possibilitats".
Escriu el teu comentari