Junts insta a reformar l'Estatut de Roma perquè la Cort Penal Internacional jutgi l'“apartheid de gènere”

Junts ha presentat una proposició no de llei (PNL) al Congrés, registrada per la diputada Marta Madrenas, amb l’objectiu que el Govern impulsi una modificació de l’Estatut de Roma que permeti que la Cort Penal Internacional jutgi l’anomenat “apartheid de gènere”.

"La iniciativa busca adaptar el dret internacional a formes d’opressió sistemàtica contra les dones que no queden suficientment cobertes per les figures penals actuals", expliquen els portaveus de la formació. La proposta es debatrà a la Comissió d’Exteriors, amb especial atenció a les situacions a l’Afganistan i a l’Iran.

Afganistan: segregació extrema i conseqüències greus

El concepte d’“apartheid de gènere” va sorgir després de la brutal repressió del primer règim talibà. Junts recorda que, amb el retorn dels talibans, s’han restablert "atroços sistemes de segregació, control i subordinació de les dones i les nenes". Entre aquestes mesures destaquen la prohibició d’educació secundària, el treball remunerat, sortir sense companyia masculina, mostrar la cara o fins i tot parlar en públic.

El partit alerta que aquestes restriccions tenen conseqüències directes sobre la salut i la vida de les dones, com la impossibilitat de ser ateses per metges homes, la qual cosa podria provocar la desaparició de professionals sanitàries femenines en el futur. A més, durant els recents terratrèmols de setembre, "no es va prestar ajuda sanitària a les dones ferides".

Iran sota la lupa: repressió en augment

La PNL també assenyala que l’Iran ha intensificat les polítiques repressives contra dones i nenes, incloent un projecte de llei sobre "hijab i castedat" amb penes més severes. Junts destaca que una missió d’investigació de l’ONU ha documentat condemnes a mort de dones activistes, evidenciant la sistematització de la persecució de gènere.

"Actualment el dret internacional no reconeix el crim d’apartheid de gènere", subratllen des de Junts, reforçant la necessitat de canvis legals que incloguin aquesta categoria dins dels crims contra la humanitat.

Bretxes legals i propostes de reforma

Segons el text presentat, els instruments jurídics existents, com el crim de persecució per motius de gènere, no reflecteixen "la naturalesa sistemàtica, dissenyada per l’Estat i institucionalitzada de l’apartheid de gènere". Es tracta, asseguren, d’"un sistema estructural d’exclusió i dominació amb una intenció ideològica clara".

Per això, Junts sol·licita que el Govern promogui la inclusió de l’apartheid de gènere a la Convenció de les Nacions Unides sobre crims contra la humanitat i modifiqui l’Estatut de Roma per garantir que aquest delicte pugui ser jutjat per la Cort Penal Internacional.